Articles aleatoris

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Coses dels japonesos, una subhasta de "POKEMONS"


Si sou un ultra fanàtic Pokemon i teniu en el vostre haver 900 milions de dòlars, es pot entrar a un lloc de subhasta japonès i endur-se ni més ni menys que un Pikachu viu dels 20 disponibles. Cadascun d’aquests bonics animalons que viuen dient “pika, pika, pika” va acompanyat d’un vídeo de 60 minuts on s’indica com criar-lo i amb menjar per alimentar-lo durant tres mesos.
Donat el valor de la subhasta es obvi que es tracta d’una brometa japonesa, encara que tindrem que veure que passa si algun “il·luminat” paga la suma i espera pacientment a casa seva que arribi el seu pikachu. Espero que en algun lloc hi hagi la frase "satisfacció garantida o li retornem els diners".
Hi ha gent per a tots els gustos, veure per creure!!
Enllaç | Subhasta de 20 pikachus al Japó

Més curiositats sobre la llengua

Les reunions de les comunitats de veïns acostumen a ser un pal inacabable i un niu de queixes: Que si l'escala sembla una cort de porcs, que si els nens repel·lents del quart segona fan soroll jugant amb la play, que si les calderes no funcionen, que si cal canviar la porta de l'ascensor, que si uns paguen els rebuts i els altres no, que si la veïna del tercer primera ha muntat un putiferi i els senyors fan cua a la porta discutint de futbol, etc. etc
I tot això abans de sopar, a peu dret, en el rebedor de l'edifici, formant cercle un conjunt d'individus obligats a parlar cara a cara quan la resta de l'any no es dirigeixen pràcticament la paraula més enllà dels protocol·laris hola i adéu...

Per tot plegat són d'agrair convocatòries tan amables com la que es pot veure aquí al costat, en la qual no tan sols s'estableix un quart punt de l'ordre del dia dedicat al “torn de paraules lliures” sinó que a més es dona les gràcies als veïns “per la seva existència”.
Amb tanta exquisitesa formal i bon rotllo ja no hi ha excusa vàlida per escaquejar-se de la reunió de veïns i encara més si en lloc de fer-se a peu dret es fa asseguts en el centre cívic. Cal anar-hi ben puntual, treure's el barret davant el president o l'administrador de finques capaç d'escriure aquestes filigranes i deixar fluir les paraules lliures, que, com glosa el pedagog i escriptor Joan Soler i Amigó, són “ acabades de néixer, salten, ballen, canten, corren avall... Incansables, ara fan un reguerot, ara s'aturen formant petits bassals. Reposen, continuen avall a saltirons, entre boixos, bardisses, branques i fullatge dels faigs i dels avets. Són paraules fresques, alegres, juganeres, inventen el paisatge. Sempre avall, cascadegen per les ombrives torrenteres. I se n'hi ajunten d'altres que també van avall, com l'aigua.”
Paraules lliures a dojo. Tot sigui per resoldre problemes tan pocs poètics com els que afecten a les calderes, a la higiene i a la convivència de la comunitat. Tot sigui, en definitiva, a fi de bé.

Sabies que hi ha concursos per premiar les anècdotes farmacèutiques?


Donya Consuelo entra a la farmàcia i el seu rostre denota angoixa. «Què li passa, donya Consuelol, es troba vostè bé?», pregunta sol·lícita la farmacèutica. «Nena, com vaig a estar!, vinc de la consulta de don Esmeraldo, el meu metge, i li he dit, escolta!, fes-me el sexooral aquest que m'ha vingut molt bé, i ell espantat, què creus que m'ha respost? Doncs que ni parlar, que encara no em toca. Li he dit que ho volia ja, perquè em sento fenomenal, i m'ha fet sortir de la consulta». Donya Consuelo, a la que imaginem senyora molt digna i de bons costums, va confondre el seu medicament, Seroxat, amb el sexe oral. La seva distracció li ha merescut a la seva farmacèutica, Ana María Gómez, el premi a la millor anècdota en el XIV certamen convocat pel Col·legi Oficial de Farmacèutics.
Vint anècdotes competien aquest any en aquest peculiar concurs. Algunes, com la que explica la farmacèutica María José Nicolás. «Cert matí va arribar la senyora Sánchez, clienta habitual i mare de tres nens de 7, 4 i 2 anys, als quals sempre deixava en un petit jardí fora de la farmàcia per ser autèntics dimonis. La senyora, segurament alterada aquest dia a causa de les seves tres “ petites feres”, a l'obrir la porta va exclamar en un to bastant angoixant: Al qui es mogui me'l carrego». Més d'un client va creure que allò era un atracament. «Fins i tot algun es va acordar del 23-F», recorda María José Nicolás.
Record d'un client
Però no totes són històries més o menys humorístiques. També hi ha qui fa un emotiu record d'algun client, com fa la farmacèutica Maravillas Sánchez. La seva semblança de Pepe el Molinero, «un home gran, esquàlid, amb barba d'uns pocs dies», ha merescut una altra dels esments d'honor. «Sempre duu la seva armilla i damunt una jaqueta, de vegades amb alguna taca; crec que només em fixo jo perquè quan ve ho observo amb molt entusiasme. Li interessa saber a quina hora arribo, i l’hora que marxo». Pepe el Molinero va fer bona amistat amb el seu auxiliar. «Va ser el seu assessor sindical, sense cap tipus de discussió», diu Maravillas. «Un dia em va portar una ampolla de vi que tenia guardada durant molt temps per a una ocasió especial. L'assessor s'estava fent amic del patró. Quina paradoxa!».
Els mesos van anant passant i Pepe «s'ofegava, un càncer de pulmó estava desintegrant-lo per dintre. Però mai es va queixar, sempre tenia una paraula amable o picarona depenent del moment. La cara pansida i pàl·lida acompanyada del seu cos debilitat no deien el mateix». Pepe, «l'assessor sindical del meu auxiliar i el meu amic», va morir fa quinze dies.
Entre les històries premiades, unes conviden al somriure, unes altres a la tendresa. Però totes demostren que una oficina de farmàcia és un petit món que resumeix la resta.

Els farmacèutics han de fer de traductors de les estranyes peticions dels seus clients

Els farmacèutics han de fer de traductors de les estranyes peticions dels seus clients


A voltes amb el tema anterior, a veure que us sembla aquesta notícia vers el món farmacèutic.

Barcelona.-
Demanar locutori, en comptes de col·lutori; aspirines fluorescents, per efervescents; calmants contaminats, en lloc dels més sans vitaminats o Piterpan per Primperan, són algunes de les traduccions que diàriament han de fer els farmacèutics davant les peticions que reben dels seus clients.

El periodista gallec Carlos García Costoya ha recopilat en el llibre Anécdotas de farmacéuticos. ¿Turno de guardia o en guardia? (Styria) centenars d'aquestes situacions, algunes gairebé inversemblants, encara que ell asseguri que no "són llegendes urbanes", ja que la ingenuïtat, la senzillesa, però també una escatologia poc pudorosa d'alguns dels seus clients, superen la ficció més elaborada.

Gairebé tots hem tingut problemes a l'"enfrontar-nos" a la pronunciació dels estranys noms comercials amb què les grans empreses farmacèutiques "bategen" els seus productes, sobretot fins que aquests es fan populars, i són molts també els que tenen dificultats per comprendre les prescripcions i les formes d'aplicació d'alguns d'ells.

Imaginació

Ningú com els farmacèutics per explicar fins on arriba la creativitat dels espanyols a l'hora de sol·licitar algun medicament, que obliga aquests professionals a desenvolupar molt la imaginació perquè el client-pacient se'n vagi satisfet.

Així, el que va demanar "supositoris de nitroglicerina", va tornar a casa seva amb uns de menys perillosos, de glicerina; qui va anar a buscar "aigua exagerada", se'n va quedar una de més discreta, oxigenada, i l'home que va demanar unes "profiteroles", se'n va anar molt més content amb la seva caixa de profilàctics que si, com reclamava, li haguessin entregat uns pastissets farcits de nata.

Amb la col·laboració de diversos amics farmacèutics, que al seu torn han contactat amb altres col·legues, García Costoya ha confeccionat un llibre, ple d'"al·lucinants" moments, amb els quals, no obstant --afirma-- no vol "faltar-li al respecte a ningú", i que sorprenentment demostra que moltes de les històries incloses es repeteixen en farmàcies de tot Espanya.

Jeroglífics del llenguatge

Algunes peticions són verdaders jeroglífics del llenguatge i de les imatges visuals: "Consuelo, dóna'm aquesta pomada vermella i negra... el tron del Cid, que em va tan bé per a les cames", li va demanar una clienta a la seva farmacèutica madrilenya de tota la vida, que de seguida va deduir que s'estava referint a la crema Trombocid, que es distribueix en caixes de color... ¡groc i negre!

Per García Costoya, que en el seu llibre fa a més un repàs de la forma de presentació dels medicaments que hi ha al mercat, aquesta varietat provoca que els clients tinguin certes confusions, com la dona murciana que es queixava al farmacèutic que el seu metge gairebé l'havia fet fora de la consulta per demanar sexeoral, quan el que realment demanava era una recepta de Seroxat.

Els preparats més comuns no se salven de la confusió, és el cas del sèrum fisiològic --sol·licitat com a sèrum morfològic o sèrum psicològic, entre altres neologismes improvisats--, ni tampoc els encàrrecs que les dones fan als seus marits: "Necessito anells dels Nibelungs" quan, realment, el que la seva dona li havia demanat que comprés eren uns anells vaginals Nuvaring.

A vegades, les peticions a més de còmiques són impossibles de complir. "He sentit a la tele això del 'tikis mikis' --pel paràsit anisakis-- del peix i vull alguna cosa per fumigar-lo i poder-nos menjar el peix fresc", o aquesta altra: "Divendres passat --la consulta a la farmàcia tenia lloc un dimarts-- vaig tenir relacions amb un noi. ¿Em pots donar la pastilla de l'endemà?".

Diàlegs indescriptibles

La manera d'administrar els medicaments també genera diàlegs indescriptibles, com el marit sorprès davant el farmacèutic perquè el supositori que la seva dona s'ha enganxat a una natja amb una tireta no faci efecte, o el pacient contrariat pel gust desagradable que té un ènema, o la dona que va intentar "posar-li" una pastilla de Nolotil en càpsula a la seva filla a l'orella.

Tampoc tenen desperdici les narracions que en confiança solen fer aquests clients sobre el seu historial mèdic: "Ahir a l'Hospital Camilo Sesto (per San Camilo) em van fer un escarni (escàner)" o "Per les suors que tinc, crec que ja m'ha arribat el delírium trèmens gestacional" (més conegut com a menopausa).

El periodista assegura que ha volgut retre un homenatge a la feina que fan els farmacèutics per informar amb paciència, a qui molts ciutadans recorren diàriament buscant consells i remeis, encara que a vegades els costi expressar-los amb claredat.

Font: EFE

25-10-2008

CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES; castellà vs català

CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES
L’altre dia la Rosa Maria, una amable visitant del bloc, em va fer arribar un correu amb aquestes diferències de la nostra llegua amb la de parla castellana, de ben segur que n’hi ha d’altres però per mostra ben val aquest petit botó.
US ANIMO  PERQUÈ EM FEU ARRIBAR MÉS COINCIDÈNCIES LINGÜÍSTIQUES, A VEURE SI LA PODEM FER GROSSA, RES MÉS, GRÀCIES PER LA VOSTRA PACIENCIA EN LLEGIR ELS MEUS “POSTS”.

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat
vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí =el gordo', allà, i un femení, 'la
grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i
nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'

Ells paguen 'impuestos', que ve de imponer', i nosaltres 'contribucions'
que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de
vergonya, ja que són uns sinvergüenzas'
, mentre que els corresponents
catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan
nosaltres toquem ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal'
anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una
'bona nit' cada vint-i-quatre hores,
enfront dels seus múltiples buenos días' i
'buenas noches' diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos'
i nosaltres
'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les
persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa',
mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc =alat,
aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas,
i, en l'altre,=un fruit
dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.


Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó,
sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més
enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la
'diestra' (dreta) i els altres sobre la siniestra'(esquerra).

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua,
perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una
psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es
tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots
els qui han canviat de llengua a casa, al carrer,al treball, no únicament
canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

FIRA ARTESANA 2008 TORRELLES DE FOIX -PROGRAMA D'ACTES-

Tot i que a hores d’ara la Fira d’enguany ja està començada en deferència a molts visitants del meu bloc, us faig saber el programa d’actes d’aquesta Fira Artesana d’enguany, espero que us sigui d’utilitat.
Programa de la Fira Artesana 2008 Torrelles de Foix
DISSABTE, 25 D'OCTUBRE
MATÍ A LES 10 HORES
obertura del recinte firal
A LES 11 HORES
Inauguració oficial de la fira
a càrrec de l’Alcalde Sr. Erasme Torrents i Ràfols, la Corporació Municipal, i altres autoritats.
A CONTINUACIÓ DE LA INAUGURACIÓ
es farà la presentació dels següents concursos :
XIV CONCURS D'ELABORACIÓ DE PA ARTESÀ .
V CONCURS DE CUINA
I de les exposicions :
"ART DIVERS", per part del Col·lectiu de Dones,
als baixos de la Rectoria.
" MANUALITATS", al Casal d'Avis.
Així com també la Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava.
En acabar la presentació, les autoritats visitaran el recinte firal.
A LES 12 HORES, AL CAMP MUNICIPAL D’ESPORTS
i per part del Futbol Base de Torrelles
, Partit de cadets:
F.B. TORRELLES - L'ESPIRALL CLOTES
A PARTIR DE LES 15 HORES A LA PLAÇA LLUÍS COMPANYS
Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava.
I també per part del Futbol Base de Torrelles,
Partit de Juvenils:
F.B. TORRELLES - A.E. RAMÓN SICART
TARDA A LES 18'30 HORES
Gran cercavila
pels carrers del poble, amb la participació dels grups de Torrelles: La Xaranga Toquem- Toquem, Diables de Torrelles, Drac Foxi, Grallers, Gegants de Torrelles, Caps Grossos i Ballets Petits, Gegants de Bràfim, Tiki-Taka de Pontons, i el Regne dels Herois del Prat de Llobregat.
La cercavila sortirà des de la Plaça del Casal cap a la Plaça de la Vila, i continuarà pel Carrer Sant Quintí, Carrer Sant Isidre, finalitzant a la Plaça Lluís Companys, on tindrà lloc L'OFRENA A LLUÍS COMPANYS, en la conmemorció del 68è aniversari del seu afusellament.
TOT SEGUIT AL CASAL TORRELLENC
Berenar
ofert per l'Ajuntament de Torrelles a tots els participants de la cercavila
VESPRE, A LES 20’30 HORES. A LA SALA D’ACTES DE L’AJUNTAMENT
i organitzada per l'entitat Torrelles per la natura, "Xerrada sobre els bolets"
NIT A LES 23 HORES, AL CASAL TORRELLENC
Ball, a càrrec del grup "ALMAS GEMELAS"
DIUMENGE, 26 D'OCTUBRE
MATÍ, AL CAMP MUNICIPAL DE PETANCA,
Campionat de Petanca
A les 8'30 hores, inscripcions
A les 9'00 hores, inici del campionat
A LES 11 DEL MATI,
L'Alcalde, junt amb la Corporació Municipal i la Pubilla, es dirigiran a l'estand de l'Ajuntament, i tot seguit cap a l'església
A LES 11’45 HORES, A L’ESGLÉSIA DE SANT GENÍS
Missa solemne
cantada per la Coral Foix, i ofrena d'aliments
DINAR DE FIRA
A LES 14'30 HORES A LA PLAÇA LLUÍS COMPANYS
(Fins el dia 23 d'octubre, venda de tiquets a les oficines de l'Ajuntament, en horari d'atenció al públic, al preu de 14 euros)
TARDA A LES 16 HORES, AL CAMP MUNICIPAL D'ESPORTS
Partit de Futbol
CE. TORRELLENC - SANT PAU D'ORDAL U. E.
TARDA A LES 18 HORES, AL RECINTE FIRAL
Es faran públics els guanyadors/es
dels concursos de pa i cuina, amb l'entrega dels corresponents premis.
A LES 20 HORES A LA PLAÇA NOVA
Actes de cloenda
de la fira, amb coca, xocolata i cava per a tothom.


Bé, vull donar les gràcies a tots els que bonament heu decidit fer una visita al meu bloc.
Per expressar la meva gratitud us dono les gràcies en vàries llengües:
Gràcies, Gracias, Thanks you, Merci, Danke , благодарности , Obrigado , Grazie , شكر , Eskerrik asko, Grazas.

i us agraeixo profusament la vostra visita a "Coses Meves"

Ja heu canviat l'hora i l'heu adaptat a l'horari d'hivern?


Encara que avui siguem diumenge mai és tard per recordar que la matinada de dissabte a diumenge a les 03.00 hores es tenien que haver retardat els rellotges una hora (per ser les 02.00 hores) per complir amb l'horari d'hivern. La Generalitat estima que el canvi d'horari suposarà un estalvi de 19 milions d'euros en el cost energètic a les llars catalanes, on, de fet, es produeix el 90% de la reducció de consum global. En conjunt, el canvi horari suposarà un estalvi del 10,3% del consum d'il·luminació, xifra que equival a reduir la factura entre 6 i 7 euros a l'any a cada llar.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Saps com es fa el nus de la corbata?


Saps com es fa el nus de la corbata?

Sempre que tenim que anar a un casament o una festa de compromís tenim el mateix problema; no sabem a qui acudir per fer el nus de la corbata, amb aquestes imatges podem practicar a casa i a veure si ens n'hem sortim d'una vegada per totes. és simple, però potser sent tan simple encara ens sembla més difícil. Res, a agafar una corbata i a practicar!!!

Una miqueta d’humor mai no fa mal.









Una miqueta d’humor mai no fa mal.
No és que m’ho prengui tot a broma, però davant la situació econòmica que vivim cal prendre les coses amb calma i tranquil·litat, no us sembla?
Bé, espero que aquests acudits gràfics en ajudin a fer fàcil la difícil costa no de gener, sinó de tot l’any.
En l'acudit del diari gallec que no té pèrdua hi ha aquest diàleg , si no l’enteneu us el traduiré:
Senyor de negre: Estic planejant el robatori del segle
Senyor de blanc: Per a quan?
Senyor de negre: Dins de cent anys, ara amb la crisi hi ha molta competència!!
-->
Potser sí, que sense saber-ho aquesta trista actualitat econòmica anirà per aquests camins, oi?




Wikipedia 'mata' el Nobel de Literatura

Wikipedia 'mata' el Nobel de Literatura

Madrid, 9 d'octubre de 2008.- Pocs minuts després que el novel·lista francès Jean-Marie Gustave Le Clézio fos premiat aquest matí amb el Nobel de Literatura 2008 la dada ja havia estat inclosa al seu article en espanyol de la Wikipedia.

No ha estat l'única modificació a l'entrada: algú ha tancar el text dient que de l'emoció li havia donat un infart i habia mort. Tot fals.

Poc després, la notícia de la mort de Le Clézio havia estat eliminada, però pot veure's encara en l'historial d'edicions de l'article.

És només un més dels actes de vandalisme que sofreix sovint la Wikipedia, modificacions a articles realitzades per confondre o difondre mentides sobre un personatge. Aquestes accions són corregides gairebé sempre pels editors de l'enciclopèdia online.

L'escriptor, esmentat en els dies previs com un dels favorits per quedar-se amb el guardó, rebrà un premi de 10 milions de corones sueques (aproximadament un milió d'euros).
Font: 20 Minutos

No creieu que sigui una cosa estranya, si mirem a aquesta enciclopèdia electrònica informació sobre Torrelles, podem quedar esparverats.
Un altra dia publicaré el que deia la viquipèdia sobre el nostre poble.
Hi ha senyors que no tenen res més que fer i s'entretenen a informar al seu gust i gana. Algú hi tindría que posar-hi mà, però no és així.

dijous, 9 d’octubre del 2008

30 curiositats del món en què vivim

Una petita llista de curiositats i coses que comunament no se saben de la vida i el món que ens envolta.
1- La ultima frase que escoltà Albert Einstein en un aula de classes va ser: "Altera vostè, amb la seva sola presència, el respecte que la classe sent per la meva". Després d'això, mai mes retornar, no necessitava tornar, jeje.
2- Els Microbis no sobreviuen a temperatures majors a 65º C i menors a 10º C.
3- GROC I NEGRE: (els mateixos dels senyals de trànsit), són els colors predilectes per al disseny de la publicitat en exteriors, perquè triga solament 6 segons a penetrar gairebé de manera inconscient en la ment del conductor.
4- EL 19 de novembre de 1999 (19/11/1999), és la data mes recent en la qual tots els nombres van ser imparells; el pròxim dia amb aquestes característiques serà el 1 de gener de l'any 3111 (1/1/3111).
5- De cada 10 terratrèmols que ocorren en el món, 8 succeeixen an Amèrica Llatina.
6- La Clavícula; és l'os comú més fracturat en les persones.
7- La Monalisa; no va ser pintada sobre un llenç de tela. Aquesta obra de Leonardo Da Vinci mesura solament 67 x 53 cm i esta plasmada sobre fusta.
8- Una de cada 16 hores que estem desperts la passem amb els ulls tancats, a causa del parpelleig. Això és gairebé imperceptible gràcies a la seva curta durada, però de cada minut, quatre segons estem a fosques.
9- El metall mes pesat és l'IRIDI, una galleda de 30 cm pesaria prop de 650 Quilos.
10- El primer dissenyador de la popular nina Barbie, abans de treballar a Mattel, laborava en el Pentàgon en el desenvolupament d'avions i míssils. El seu nom era Jack Ryan.
11- La llengua i els pits tenen patrons únics i personals que podrien servir per a identificar individus de la mateixa manera que es fa amb les petjades digitals de mans i peus.
12- 24.5 quilòmetres per hora és el promig de velocitat que aconsegueix un automòbil en les vies de les grans ciutats durant les "hores puntes o becs". Moltes vegades no serveix de res tenir tanta potència sota el capó.
13- Quant triga la llum del sol a arribar a la Terra?. Li pren uns 8 minuts a arribar fins a la Terra, pel que sempre veiem el sol on estava fa 8 minuts.
14- Que significa la sigla SOS?. El 1912 (3 mesos després de l'enfonsament del Titànic), les lletres SOS van ser instituïdes com la cridada internacional d’auxili. L’organització Marítima Internacional precisa que les lletres no tenen un significat especial. els " 3 punts, 3ratlles, 3 punts (...---...) són fàcils de recordar i de transmetre en codi Morse i equivalen a les lletres S, O, S"
15- T'imagines treballar en una oficina així, Té poc mes de 500 empleats amb la següent estadística:
- 29 han estat acusats d'abús conjugal.
- 7 van ser arrestats per frau.
- 19 han emès xecs sense fons.
- 117 han trencat almenys un negoci.
- 71 no poden tenir targetes de crèdit pels seus mals antecedents comercials.
- 14 han estat detinguts per problemes amb les drogues.
- 8 arrestats per robatoris comercials.
- 21 estan en plet judicial per algun tipus de demanda.
- 88 (solament en 199, van ser detinguts per conduir en estat d’embriaguesa o drogats.
pots imaginar de quina oficina es tracta?... Són els 535 membres del Congrés dels Estat Units de Nordamèrica. Després ens preguntem perquè Bush fa tantes estupideses.
16- En les primeres màquines d'escriure, l'alfabet tenia un disseny recte de la A ala Z d'esquerra a dreta i de dalt cap a baix, fins que Christopher Sholes redistribuí les tecles més utilitzades allunyades unes d'unes altres per a evitar que es travessin a l'escriure ràpidament, donant origen així al teclat QWERTY que tots coneixem.
17- Com es fan els forats del formatge?. Mentre el formatge madura. es formen bombolles de gas per una reacció química. Quan aquestes es trenquen, deixen els famosos forats en el formatge principalment en el suís.
18- La paraula Karaoke, moda originària del Japó, significa "orquestra buida" i prové de les paraules KARA (buit) i OKE (orquestra).
19- La cervesa té més de 9 mil anys d’antiguitat i juntament amb el vi són les begudes més antigues conegudes per l'home.
20- Si arribes a viure 75 anys, molt probablement 25 d'ells els passis dormit.
21- La Biblioteca més gran del món és la del Congrés d'Estats Units, compte amb mes de 28 milions de llibres i fullets.
22- Durant la seva vida, els homes passen en el bany 291 dies de promig, mentre que les dones passen més d'un any, 376 dies.
23- El 40% de les vendes de bateries (piles) en tot el món té lloc al desembre. Des de després són per als juguets de Nadal, els quals amb sort sobreviuen fins a Febrer.
24- El 70% dels recursos materials del món són consumits pel 20% de la seva població.
25- El telescopi més petit disponible avui en el mercat, és molt mes potent que el que utilitzà Galileu Galilei per a descobrir algunes meravelles de l'univers.
26- El pitjor terratrèmol del que es té registre en el món es va produir a Xile el 1960 en la ciutat de Valdivia i va enregistar 9.5 graus en l'escala de Richter.
27- 320 quilòmetres per hora, és la velocitat que aconsegueix en vol (en picat) el falcó pelegrí, l'au més ràpida del món.
28- MTV; Comença a transmetre a l'agost de 1981, tenia 168 vídeos musicals i 30 d'aquests eren del cantant Rod Stewart.
29- Al desembre de 1963 s'utilitzà per primera vegada les repeticions instantànies en la televisió, durant un partit de futbol americà a EUA. El locutor va haver d'aclarir que l'equip no havia anotat de nou.
30- El canal 1 no existeix en els televisors dels EE.UU perquè en 1949, la comissió federal de comunicacions d'EUA assignà aquesta freqüència en un inici per a emergències i després per a serveis mòbils com ràdios de 2 bandes, per aquesta raó es comença a utilitzar des del numero 2 cap endavant.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Mites i veritats del cervell (3 i últim)


Amb aquesta nova entrega poso punt i final a l'article "Mites i veritats del cervell", espero que no hagi estat un rotllo i si més no hagi servit per aprofundir més vers el coneixement del cervell humà.
Som-hi!!

41. El cervell de les dones les traeix en matemàtiques. En molts països existeix el tòpic que les noies no són molt bones en matemàtiques. Les nenes tenen pitjor rendiment en els exàmens si abans de fer-ho els demanen que indiquin el seu gènere. No obstant això, obtenen un millor resultat si abans de l'examen escolten una conferència sobre matemàtiques famoses o si els recorden que són bones estudiantes.
42. Els homes i les dones s'orienten l'espai de diferent manera. Les dones depenen més de punts de referència per a navegar, i moltes solen donar indicacions del tipus de "gira a l'esquerra en la font i busca la casa vermella".
En canvi, els homes identifiquen l'adreça correcta a partir d'un mapa mental de l'espai: "Segueixi cap a l'est un quilòmetre i després giri en adreça nord". No obstant això, les dones recorden el lloc dels objectes més fàcilment que els homes.
43. Som cada vegada més intel·ligents. Les puntuacions mitges en les proves d'intel·ligència han augmentat entre tres i vuit punts per dècada en el segle XX en molts països industrialitzats. El fet no s'ha de l'evolució sinó a la millora de les condicions de vida dels nens econòmicament més desfavorits.
44. Certs circuits cerebrals s'han especialitzat en la imitació. Tals circuits poden ser importants per als sentiments d'identificació o empatia. Les cridades «neurones especulessis» s'activen quan l'animal realitza una acció com, per exemple, agafar en ferm el seu menjar, o quan veu a un altre animal realitzar aquesta mateixa acció.
45. Certs danys dels vessis cerebrals poden evitar-se. Entre els símptomes d'un vessi cerebral figuren la impossibilitat sobtada de moure una extremitat, o de parlar, o també l'entumecimiento d'una part considerable del cos. El tractament del vessi cerebral pot evitar danys a llarg termini, però només si el pacient acudeix a un hospital en un termini de molt poques hores.
46. Els miratges no són una llegenda. Poden produir-se visions com conseqüència d'un trastorn en el funcionament del cervell. Els muntanyencs informen de vegades d'haver vist al seu costat companys als quals no coneixen, d'haver observat una llum emesa per ells mateixos o per uns altres o d'haver sentit por de manera sobtada, tot la qual cosa pot derivar de privació o insuficiència d'oxigen en els lòbuls temporal i parietal de l'escorça cerebral.
47. Molts "posseïts" eren ,en realitat, malalts cerebrals. En temps es practicaven exorcismes a persones el comportament de les quals resultava estrany i inexplicable. En l'actualitat se sap que moltes d'aquestes persones havien patit malalties neurològiques com, per exemple, epilèpsia o esquizofrènia.
48. Després de l’amputació d'una extremitat, els pacients poden sentir la presència d'una "extremitat fantasma". La raó és que el cervell té registrat un mapa del cos i triga un temps a assimilar que desaparegui la representació de l’extremitat perduda.
49. El dolor resideix en el cervell i pot controlar-se. L'activitat cerebral determina totalment la sensació de dolor i la seva intensitat. Els científics estan intentant emprar imatges del cervell i tècniques de retroalimentació per a ensenyar a les persones a activar pel seu propi compte les zones del cervell que controlen el dolor.
En un experiment es va assolir que el cervell d'un expert en meditació inhibís la seva resposta a la burxada d'una agulla en la galta. Aquest mètode podria emprar-se perquè els malalts de dolor crònic reduïssin la sensació de malestar activant voluntàriament l'efecte placebo.
50. La ciència treballa a aconseguir que els paralítics moguin els seus extremidades. Els investigadors estan treballant en el disseny de pròtesi de braços per a ajudar a pacients que sofreixen paràlisis pràcticament totals. Mitjançant una monitorització de l'activitat del cervell, els investigadors poden deduir quin és el moviment que pretenen reproduir i utilitzar aquesta informació per a guiar un braç artificial.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Mites i veritats del cervell (2)

21. Disposa d'una espècie de rellotge. Quan realitzem vols de llarga distància cap a l'est o l'oest, aquest rellotge triga algun temps a posar-se en hora. Romandre despert no posa en hora el rellotge, però la llum sí canvia la seva hora. La llum fixa el rellotge intern segons l'hora que el cervell calcula. Pel general, quan és a la tarda en el lloc de la destinació d'un viatge, la llum posa en hora el rellotge cerebral de forma correcta, independentment que s'hagi viatjat a l'est o a l'oest. No obstant, no és bo viatjar massa.
Travessar moltes zones horàries més de dues vegades al mes és perillós per a la salut, doncs pot ocasionar dany cerebral i problemes de memòria, probablement a causa de les hormones de l'estrès.
22. Cada vegada que recordem alguna cosa, esborrem i reescrivim el record. Això que permet que, al final, recordem coses que en realitat no han ocorregut mai. Això explica per què és freqüent que diferents persones recordin els mateixos fets de manera diferent.
23. La tensió crònica fa perdre la memòria. Una excitació emocional incrementa l'acumulació de detalls importants en la memòria de llarg termini. La tensió nerviosa activa la secreció d'unes hormones que actuen sobre l’hipocamp i l'amígdala per a reforçar la memòria. La tensió crònica, pel contrari, pot danyar l'hipocamp i donar lloc a pèrdues permanents de memòria.
24. No distingeix el sabor del sucre. Als ratolins de laboratori la Coca Cola Light no els sap dolça. L'ingredient que l’endolceix l'aspartam) actua al reaccionar amb les papil·les gustatives de la llengua sensibles al dolçor, missatge que rep el cervell. Però les papil·les dels ratolins reaccionen només al sucre i a la sacarina, però no a l'aspartam.
25. El picant no dóna calor encara que faci suar. El receptor gustatiu que identifica la capsicina, el compost químic que fa que el menjar sàpiga picant, detecta també les temperatures elevades. Aquesta és la raó per la qual els aliments fortament espaiats fan suar. Les terminacions nervioses sensibles a la capsicina estan repartides per tot el cos, com qualsevol pot comprovar simplement tocant-se els ulls amb els dits després d'haver picat uns bitxos.
26. Esternudar després d'un orgasme és una "fallada" cerebral. A molts homes els succeeix de forma freqüent. La raó és que les ramificacions cerebrals són un embull intinsec que pot dur al fet que estranys entrecreuaments de cables produeixin moviments reflexos diferents. Un altre efecte produït pel mateix: una de cada quatre persones esternuda quan mira una llum resplendent com, per exemple, el Sol.
27. Ningú pot fer-se pessigolles a ell mateix. La raó és que el cervell propi prediu el que cadascú va a sentir en resposta a les seves pròpies accions. Es pot aprofitar aquesta facultat del cervell per a defensar-se que li facin pessigolles a un: n'hi ha prou amb posar una mà damunt de la mà de l'altra persona mentre les fa.
28. Els bebès desconnecten les connexions neuronals que no utilitzen. En general, refusen les que no s'usen el suficient durant els dos primers anys de vida. Si el cervell fos un roser, les experiències de món exterior serien la tècnica que s'utilitzaria per a podar, no el fertilitzant.
29. Qui sofreix abusos durant la infància és més vulnerable a l'estrès. S'ha descobert en experiments amb rates (el que podria traslladar-se als humans) que una bona criança les fa d'adultes menys vulnerables a l'estrès al reduir-se la intensitat de les respostes del seu sistema d'hormones de l'estrès. Una mala criança augmenta el risc de depressió, ansietat, obesitat, diabetis, hipertensió i malalties cardíaques.
30. Sí s'aprèn millor un idioma en la infantesa. Els nens petits reconeixen els sons de tots els idiomes però, a partir dels 2 anys d'edat, els seus cervells comencen a trobar dificultats per a diferenciar sons que no són habituals en la seva llengua materna.
31. Els adolescents estan "equipats" per a comportar-se bé. Durant l'adolescència, s'aprecia en els individus una millora en la planificació i organització del comportament, en la inhibició de les reaccions, en la capacitat d'atenció, en la memòria i en l'autocontrol emocional. Probablement és a causa de que les connexions en l'escorça cerebral pre frontal, que són importants en la regulació del comportament, se segueixen desenvolupant fins als 20 anys d'edat.
32. El seu envelliment ens fa més feliços. A mesura que les persones envelleixen s'aprecia una millora en la superació dels pensaments negatius i en el control de les emocions. Això pot explicar per què les persones majors tendeixen a ser més felices que les joves.
33. Els videojocs millorar el funcionament cerebral. Estudiants d'Ensenyament Superior que juguen regularment a aquest tipus de jocs són capaços de registrar més objectes en un estímul visual breu que els quals no juguen. A més, els qui juguen renoven la informació més ràpidament, reconeixen més objectes d'un cop i poden canviar de tasca amb major facilitat.
34. No memoritza el temari de l'examen d'una vegada. El cervell reté informació durant més temps si es fan descansos entre successives tandes d'estudi. Dues sessions separades d'estudi poden facilitar que s'assimili el doble de coneixements que una única sessió de la mateixa durada total.
35. Sí es renoven les neurones en l'edat adulta. Neixen en el bulb olfactiu, que processa les olors, i en l'hipocamp, que és important per a la memòria. L'exercici o l'aprenentatge milloren la supervivència d'aquestes neurones.
36. Triar no és el seu fort. Les persones tendeixen a sentir-se més satisfetes amb les decisions que prenen quan han de triar entre poques alternatives que quan tenen moltes opcions. Haver de fer moltes comparances pot reduir la sensació de satisfacció perquè duu a lamentar no haver triat les alternatives que hem menyspreat.
37. La depressió moderada es guareix sense pastilles. A l'acabar el dia, poden posar-se per escrit tres coses bones que hagin ocorregut i una breu exposició de les circumstàncies que han propiciat cadascuna d'elles. Aquest exercici augmenta la sensació de felicitat i minora els símptomes de depressió moderada en un termini d'unes poques setmanes.
38. L'amor és una droga. Les regions del cervell que causen les drogoaddiccions també reaccionen a estímuls positius naturals com l'amor. Aquestes regions ajuden als animals a establir vincles amb els seus iguals el que pot explicar les raons de la seva existència, malgrat els danys col·laterals que causa una addicció.
39. Els orgasmes ens fan ser més confiats. L'oxitocina, una hormona que s'allibera durant l'orgasme, fa que augmenti la confiança entre les persones en les relacions socials. Persones a les quals se'ls va subministrar oxitocina polvoritzada per via nasal van presentar dues vegades més probabilitats de lliurar diners a una altra persona que les quals no van rebre el tractament, el que dóna a entendre que l'experimentació d'orgasmes pot influir en la pren de decisions.
40. Els germans petits tenen més probabilitats de ser homosexuals. De fet, tenir un germà major és el factor conegut que pot predir millor l'homosexualitat. La presència d'un fetus masculí pot fer que les dones embarassades produeixin anticossos contra algunes molècules que determinen l'orientació sexual. En embarassos posteriors l'anticòs podria inhibir aquesta molècula.
(continuarà)

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Mites i veritats del cervell (1)


Mites i veritats del cervell (1)
No és cert que usem només el 10% ni que la música de Mozart faci més intel·ligents als bebès. El seu funcionament, no obstant això, sí pot millorar gràcies als videojocs. Ens permet realitzar complicats càlculs o prendre decisions sense pensar i requereix menys energia que la bombeta d'una nevera. Els neuròlegs nord-americans Sandra Aamodt i Sam Wang desentranyen en 50 curiositats els secrets dels fascinants 1.400 grams de matèria que s'allotgen en el crani de cadascun de nosaltres.
1. Beure no destrueix neurones. Beure en excés durant molts anys dóna lloc al fet que es redueixi la grandària del cervell però, pel general, es tracta d'un fenomen reversible. El vi tinto pugues fins i tot protegir el cervell, al reduir el risc de vessis cerebrals, sempre que la dosi oscil·li entre dos gots a la setmana i fins a tres gots al dia com màxim.
2. Un cop fort en el cap no guareix l’amnèsia. Per molt que el cinema s'hagi obstinat a convèncer-nos del contrari. Tampoc s'aconsegueix amb hipnosis ni amb la visió d'un objecte molt apreciat; quant a la neurocirurgia, és més probable que, en lloc de remeiar la pèrdua de memòria, la causi.
3. La meitat esquerra no és "racional". Aquesta regió de l'escorça cerebral és la qual produeix el llenguatge i resol els problemes, però això no vol dir que sigui la "meitat racional". La part esquerra del cervell necessita lògica i ordre, fins al punt que, si alguna cosa no té sentit, l'habitual és que el cervell inventi una explicació creïble.
4. L'estat d'ànim d'elles no és més variable que el d'ells. El que ocorre és que tant uns com unes altres tendeixen a recordar millor els canvis de l'estat d'ànim de les dones, pel que les persones a les quals se'ls demana que recordin el grau de variabilitat del seu estat d'ànim o del de la seva parella esmenten més canvis d'humor en elles.
5. El cervell no és com un ordinador. Atès que s'ha desenvolupat al llarg de milions d'anys a través de la selecció natural, compte amb sistemes que van sorgir amb un propòsit determinat i que posteriorment s'han adaptat per a un altre, fins i tot encara que no funcionin perfectament. Per tant, no és l'obra d'un enginyer.
6. Els cecs no escolten millor. No gaudeixen d'unes condicions millors que les persones vidents per a identificar els sons, encara que sí és cert que tenen una millor memòria, especialment per al llenguatge. També són més destres en la localització de sons febles. Ambdues habilitats poden ajudar-los a reconèixer millor tot allò que els envolta.
7. Escoltar a Mozart no fa més llest a un bebè. Aquest mite sorgeix d'una investigació realitzada entre estudiantes d'ensenyament superior que va detectar que aquesta activitat produïa un efecte limitat, que durava només mitja hora. No obstant això, aprendre a tocar un instrument musical s'associa amb un increment de la capacitat per al raonament espacial.
8. Les vacunes no causen autisme. En diversos països, suprimir el component de les vacunes que s'assegurava que causava autisme no ha tingut cap efecte en els índexs de diagnòstic de l'autisme. Pel general, l'autisme està causat més bé per l'herència d'una multiplicitat de gens defectuosos.
9. Els plecs exteriors no guarden relació amb la intel·ligència. Les circumvolucions o relleus estan més bé relacionades amb la grandària del cervell, perquè gràcies a aquesta disposició cap més cervell en un espai més reduït. En els cervells més grans, l'escorça conté així mateix més matèria blanca, les fibres d'associació que connecten regions distants del cervell.
10. És fals que només emprem el 10%. A Estats Units, aquesta asseveració va aparèixer per primera vegada en els escrits de Dóna-li Carneige, un autor de llibres d’auto ajuda que no era científic. Carneige va citar malament un passatge del psicòleg William James, qui en realitat havia afirmat que utilitzem tot just una fracció del potencial del cervell.
El mite del 10% és la falsa creença sobre el cervell més estesa, doncs apel·la al nostre desig de millorar. Algunes enquestes han descobert que això és el que pensa la majoria de les persones d'Estats Units i de Brasil. Avui dia els científics saben que la totalitat del cervell és necessària per al seu funcionament normal, tal com demostren les conseqüències dels vessis o danys cerebrals. Fins i tot el dany limitat a una part molt petita del cervell pot detectar-se pels símptomes neurològics.


VERITATS
11. La força de voluntat augmenta quan assolim alguna cosa. És com un múscul i pot entrenar-se. Després de dur a terme una tasca que requereixi autocontrol, les persones ja no escometen una segona tasca amb el mateix grau d'esforç, tot i que una i una altra tasques no tinguin res que veure. Aquesta reserva comuna de força de voluntat es va enfortint amb la pràctica. En conseqüència, la disciplina acreix la força de voluntat.
12. L'exercici físic afavoreix al cervell en la vellesa. Fa que l'oxigen i la glucosa segueixin fluint quan la persona envelleix. Practicar-ho de forma regular millora el funcionament del cervell en les persones majors, que poden sofrir problemes de planificació i de pensament abstracte perquè l'escorça frontal es redueix amb l'edat.
13. És capaç de sintonitzar sons. Resulta complicat utilitzar el telèfon mòbil en un lloc sorollós. Taponar l'altra oïda amb un dit no dóna resultat. En lloc d'això, tapi's el micròfon de l'aparell per a escoltar millor. Aquest truc aprofita la capacitat del cervell per a separar els senyals que li arriben des de diferents llocs.
14. Ens permet moure'ns per l'espai, com un navegador. Un dels treballs més ardus del cervell és el que aconsegueix fer sense que ens adonem.
És relativament fàcil fer que un ordinador apliqui regles lògiques i efectuï operacions matemàtiques, però resulta difícil que avaluï una imatge visual i es desplaci amb facilitat per l'espai, com fem els humans automàticament. Per exemple, el cervell humà pot distingir objectes visualment i identificar veus en una festa, tasques que són tot un repte per a un ordinador.
15. Reaccionem abans de pensar. Sovint ens adonem de la nostra resposta a un esdeveniment només quan ja hem començat a reaccionar. Per exemple, si es demana a un grup de persones normals que reaccionin a un estímul visual, aquestes solen indicar haver adquirit consciència de l'estímul mig segon després de començar a reaccionar. D'aquesta manera, la consciència actua com una espècie d'intèrpret que proporciona informació retrospectiva sobre les nostres accions.
16. Prenent dreceres i s'equivoca. El cervell sol buscar ràpidament una resposta adequada, en lloc d'emprar més temps per a donar amb la resposta perfecta. Això significa que pren dreceres i dóna moltes coses per certes.
Respongui al següent problema el més ràpidament que pugui, sense fer les operacions matemàtiques: una raqueta i una pilota costen 1,10 euros. La raqueta costa un euro més que la pilota. Quant costa la pilota? És possible que hagi dit 0,10 euros, però la resposta correcta és 0,5 euros.
17. Els testimonis presencials no són fiables. El cervell es desembarassa de la major part de la informació que li arriba de l'exterior una vegada que ha comprovat que no hi ha novetat.
Per aquesta raó els testimonis presencials són manifestament d'escassa fiabilitat, en part perquè tots creiem que veiem i recordem més detalls dels quals realment podem veure i recordar.
18. No sempre interpretem els fets amb lògica. Durant la major part del temps, el cervell interpreta allò que presenciem d'acord amb unes regles generals que són fàcils d'aplicar, però que no sempre guarden una lògica. Requereix molt d'esforç aplicar en tota una anàlisi pausat i meticulós, que és apropiat per a realitzar càlculs matemàtics o resoldre trencaclosques.
19. El futur mai es veu de manera realista. Quan pensem en com serà la nostra situació en el futur, els nostres cervells s'imaginen detalls poc realistes i deixen fora uns altres que poden ser importants. En conseqüència, ens inclinem per igual a passar per alt tant dificultats com oportunitats quan planifiquem les nostres vides.
20. Només consumeix l'equivalent a dos plàtans. Tot el consum d'energia pot mesurar-se amb la mateixa unitat de potència: el watt. El cervell només empra 12 watts, menys que la bombeta de la seva nevera, però pot fer molt més. Cada dia el cervell utilitza la quantitat d'energia que contenen dos plàtans grans. No és molta potència, però és una gran proporció del pressupost energètic de tot el cos, que és d'uns 70 watts.
(Continuarà)

dimecres, 1 d’octubre del 2008

20 Mites sobre els ordinadors


20 Mites sobre els ordinadors
Recomanat per a tots els que passen molt de temps davant el PC.

1. Tenir imans enganxats a la torre de l’ordinador és perjudicial?
FALS. A la Torre no li fa mal, però al monitor sí, desgasta els seus colors.
Per comprovar-n'hi ha prou en apropar un tornavís que tingui imà a la punta i veureu com els imans que posseeix dins fan distorsió en els colors de la pantalla.
2. Empènyer el cd amb el dit per a inserir a la torre és perjudicial?
FALS. Res succeeix mentre quan s’empenti amb una força normal. Està fet per això.
3. L’aigua vesada sobre el teclat pot malmetre el seu funcionament?
VERDADER. Es malmeten les pistes de metall que estan sota de les lletres. Fan curtcircuit i es cremen.
4. Cal que hi hagi espai entre el monitor i la paret de darrera?
FALS. No és necessari. L'ambient en general ha d'estar ventilat, però no és indispensable que sigui molta la distància. És pitjor tenir un altre monitor darrere (com succeeix en moltes oficines) perquè es corre el risc de tenir interferències entre les computadores.
5. Quan l’ordinador porta tota la nit encès, és perjudicial tenir-lo en marxa?
FALS Pot continuar funcionant perfectament. Encara que sembli el contrari (i donin ganes de deixar una estona apagat perquè reposi, seguint la lògica humana), el disc dur es conserva més si està encès i no s’apaga una i altra vegada. Per una qüestió d'estalvi no convé deixar-lo encès per diversos dies, però esquivant el factor econòmic podria estar en activitat tot el temps. Van ser creats per a això.
6.Encenent i apagant gastem més energia que amb un ús continuat?
FALS. Encendre no consumeix tant com per superar les hores de funcionament. Si s'apaga s'estalvia energia i si està en marxa gasta, com qualsevol altre electrodomèstic.
7. Tenir el mòbil prop de l’ordinador és perjudicial?
FALS. No li fa mal, només pot provocar interferències.
8. A l’hora d’apagar l’ordinador és millor deixar passar uns SEGONS abans de tornar a engegar-lo?
VERDADER. És recomanable esperar uns segons abans de tornar a pitjar el botó d'arrencada.. Amb 10 segons és suficient.
9. No es pot moure la torre quan la computadora està encesa perquè pot cremar el disc dur?
FALS. És tanta la força centrífuga amb la qual gira el disc dur que no passa res si es mou la torre. Molt menys si es tracta d'un ordinador portàtil, perquè estan fetes per això. És clar que res d'això val si es colpeja.
10. Pel bé del monitor, és convenient utilitzar protector de pantalla quan no està en ús?
VERDADER. Perquè el mecanisme del protector de pantalla fa que el desgast dels colors de la pantalla sigui uniforme. Al estar renovant les imatges constantment, no es gasta en un mateix lloc.
11. Quan hi ha tempesta, és absolutament necessari desendollar l’ordinador?
VERDADER. És gairebé una obligació quan es tracta d'una tempesta elèctrica. Una quantitat sorprenent de mòdems es trenquen per descàrrega de raigs.
12. No és convenient mirar la llum vermella de sota del ratolí modern?
VERDADER. No deixarà cec a ningú, però és una llum forta. Molt més perjudicial és encara el ratolí amb làser sota, aquesta llum va directe a la retina de l'ull.
13. A les màquines notebook cal endollar primer el cable d'electricitat a la màquina i després aquest a la toma de terra?
FALS. Si el que es vol evitar és que un curtcircuit afecti l'ordinador a l'endoll, és bo saber que les fonts dels portàtils són multi voltatge, suporten de 90 a 240 volts, per la qual cosa són molt estables.
14. Sempre que se apaga l’ordinador per la torre consumeix més i desgastem l’ordinador?
FALS. En apagar la torre queda en un estat en que es consumeix molt poca energia i no pateix desgast. La decisió acaba sent en funció de l'estalvi, encara que el que consumeixi sigui sent realment mínim.
15. No s'han de posar cd’s, disquets o qualsevol altre element sobre les torres?
FALS. Res del que es col · loqui sobre ella l'afecta, a menys que estigui humit i l'aigua pugui arribar a l'equip.
16. L’ordinador mai pot estar exposat al sol?
VERDADER. Es reescalfa més del que ho fa amb l'ús habitual i s'escurça la vida útil de l'equip.
17. Si hi ha ple més del 80% del disc dur, s’alenteix la màquina?
VERDADER. És una qüestió de percentatges, per més que tinguem 10GB si això és menys del 20% de la capacitat del disc, el funcionament de l'ordinador serà lent.
18. No s'ha de treure el pen drive (port usb) directament de la màquina?
VERDADER. S’ha de seleccionar l'opció per "retirar amb seguretat" abans de desconnectar. De. En cas contrari, es corre el risc de cremar la memòria de la memòria USB.
19. Tenir l’escriptori ple d’icones alenteix el funcionament del pc?
VERDADER. Els que importen són els icones de programes o arxius, els que són d'accés directe no molesten. Succeeix que la targeta de vídeo de l'ordinador renova constantment la informació que es presenta a la pantalla i quan hi ha més icones, triga més. Això es nota més en ordinadors més vells o amb targetes de so no gaire grans.
20. Apagar la màquina des del botó power, sense selecció prèvia a l’ opció d'apagar l'equip, perjudica el disc dur?
VERDADER. Si se li treu corrent al disc mentre està llegint o escrivint en alguna part del sistema, es pot cremar. A més, quan s'apaga sobtadament, les plaques que cobreixen al disc (que gira fins a 10 mil revolucions) arriben sobre ell i poden anar picant a la posició de descans, deixant marques importants. En seleccionar l'opció "apagar l'equip", tot el sistema es llest per reposar i suspèn les activitats. Cada peça s'ubica en el seu lloc.

IMPORTANT

Moltes de les fotos i videos mostrats en aquest bloc, han estat trobats a internet i se suposen de domini públic. Si algunes de les imatges estan violant les lleis de copyright, per favor envia'm un email i les retiraré de seguida.

Most of the pictures and videos shown in this blog are found from the Web and are believed to belong in the public domain. If any image is in violation of the copyright law, please email me and I will remove it asap.

Seguidors

Més visitats