ALGUNES CURIOSITATS DE NOMS RELATIUS A LA GEOMETRIA I MESOS DE L’ANY

ALGUNES CURIOSITATS DE NOMS RELATIUS A LA GEOMETRIA I MESOS DE L’ANY

ABSCISSA:

Paraula composta de "ab" = de, des de, i "scindere" = tallar. Significar tallar o separar.

ALEATORI:

Procedeix del llatí, "alea" que significa sort.

ÀLGEBRA:

Prové de l'àrab i significa restaurar. Podia llegir-se en les portes dels comerços del-Andalus el rètol algebrista. En llengua àrab la paraula al-jabr significa compondre, pel que la publicitat feia referència a una barberia. Els barbers de l'Espanya del s. XVI a més d'afaitar, treien sang i arreglaven ossos, el rètol en els seus locals deia algebrista i sangrador.

La paraula Al-gebr, significa transposició de termes, va ser emprada per primera vegada pel matemàtic àrab Al-khuwarizmi, que va viure a Bagdad entre els anys 800 i 835 d. J.C.

En la matemàtica moderna, Álgebra és l'estudi de les distintes estructures de les lleis de càlcul.

ARITMÈTICA:

És d'origen grec: Aritmós significa nombre.

CÀLCUL:

Significa pedra petita. Els romans utilitzaven pedres petites per a tirar els seus comptes.

CATET:

Significa en grec el que cau perpendicularment.

ZERO:

El seu origen va ser la paraula àrab Sifr, d'ella es va passar a la llatina zefirum i a la italiana zefiro i per contracció d'aquesta a la definitiva zero.

CERCLE:

Prové del llatí i significa petit circ o rodoneta.

CIRCUMFERÈNCIA:

Significa el que es mou entorn d'alguna cosa.

COLZE:

Era la unitat bàsica dels egipcis. Distància des del colze a la punta del dit mig. També usaven el PAM que mesurava quatre DITS, i un dit era el grossor del dit mig.

COORDENADA:

Prové del llatí i significa el qual juntament amb un altre ordena.

DIÀMETRE:

Prové del grec i significa mesura a través.

EQUACIÓ:

Ve del llatí aequatio, que significa igualtat.

GEOMETRIA:

Prové del grec i significa mesurament de la terra.

HIPOTENUSA:

Significa tibar per sota, fent al·lusió a la forma primitiva dels constructors de traçar angles rectes.

MATEMÀTIQUES:

Ve del grec i significa aprendre. Els antics grecs consideraven a la matemàtica com el saber per excel·lència.

MESOS DE L'ANY:

Gener: Ve del déu Jano (Januarius en llatí).

Febrer: Ve de purificar (februare en llatí) perquè en ell s'efectuaven els sacrificis.

Març: Ve de Mart.

Abril: Ve d'obrir (aperire en llatí) perquè en ell s'obre la Naturalesa.

Maig: Ve de majors, nom amb que es coneixien els senadors romans que en aquesta època inauguraven les sessions.

Juny: Ve de la deessa Juno.

Juliol: Ve de Juli César.

Agost: Ve d'August César.

Setembre: Significa setè mes.

Octubre: Significa vuitè mes.

Novembre: Significa novè mes.

Desembre: Significa desè mes.

Com per als romans l'any començava al març, els quatre últims mesos es diuen així perquè resultaven ser el 7è, 8è, 9è i 10è mesos.

MILLA:

Va tenir el seu origen a Roma; consistia en 1000 passos, cadascun format per dues passes.

MONOMI:

Ve del grec (micos=un) i significa un terme.

PARADOXA:

El terme paradoxa ve del grec (per a i doxos) i significa "més enllà del creïble".

PAS:

Era una mesura usada pels romans. Distància des del punt en què el taló toca el sòl, fins al punt en què tornava a fer-ho.

PIRÀMIDE:

Prové de la paraula grega pira, recordant la forma de les piras de foc.

PRISMA:

Procedeix del nom que donaven els grecs a l'acció de serrar.

POLÍGONS:

És una paraula d'origen grec que significa molts angles.

POLINOMI:

Procedeix del grec (polys=varis), significa diversos termes.

RÀDIO:

Era en llatí cadascuna de les varetes de la roda d'un carro.

TRIGONOMETRIA:

Significa "resolució de triangles". Procedeix de trigono = triangle i metrón = mesura.

Lleis absurdes dels EE.UU: Idaho

1-És il·legal per a un home regalar-li a la seva estimada una caixa de bombons si pesa menys de 50 lliures (uns 25 kg). (25 kg qui? la caixa o ella? per que si és la caixa la posarem com una bóta, i si és ella realment necessita menjar)
2-No es pot pescar des de la gropa d'un camell. (home, no es, si et trobes a un camell a Idaho ho tindràs que aprofitar,no?)
3-Els residents de Boise no poden pescar des de la gropa d'una girafa. (Voleu comprar-vos ja una fotuda barca? Esteu deixant Àfrica sense animals!)
4-Ningú pot ser vist en public sense un somriure en la seva cara. (sigueu feliços encara que us dolgui)
Si un oficial de policia s'apropa a un cotxe on sospita que s’està practicant sexe, ha de fer sonar el clàxon, o bé fer ràfegues amb les llums, i deixar passar tres minuts abans d'apropar-se.  (campi qui pugui)

Les 25 lleis més absurdes del món segons The Times

1.- Si apareix una balena morta en les costes britàniques, el cap es del rei. No obstant, la cua pertany a la reina en el cas de que necessiti els ossos per al seu corsé.

2.- A Bahrein, un doctor pot examinar els genitals d’una dona, però te terminantment prohibit mirar-los directament durant l’examen, i tant sols pot veure’ls reflectits a un espill.

3.- A Londres és il·legal muntar en un taxi si es té la pesta.

4.- A Vermont (Estats Units) , les dones necessiten un permís signat dels seus marits per a usar dentadura postissa.

5.- A la ciutat nord-americana de Boulder, Colorado, és il·legal matar un ocell dintre dels límits de la ciutat, així com ser l’amo d’una mascota (legalment, els ciutadans només son “supervisors” d’aquestes).

6.- A la ciutat de York (Anglaterra), és il·legal assassinar a un escocès dintre de les antigues muralles, però només si ell duu un arc i fletxes.

7.- A Chester (Anglaterra), els gal·lesos no poden entrar a la ciutat abans de la sortida del sol, i no poden romandre en ella una vegada s’ha posat.

8.- A Kentucky (EEUU), és il·legal dur armes ocultes que excedeixin dels dos metres de llarg.

9.- A Florida (EEUU), les dones solteres que salten en paracaigudes els diumenges poden ser empresonades.

10.- Al Regne Unit, un home que se sent obligat a orinar en públic pot fer-ho sempre que apunti cap a la roda del seu vehicle i mantingui la seva mà dreta recolzada en ell.

11.- A El Salvador, els conductors ebris poden ser castigats amb la mort davant un pelotó d’afusellament.

12.- Està permès passejar un ramat d’ovelles al llarg del Pont de Londres sense haver de pagar peatge, el mateix que ocorre amb els gansos a Cheapside.

13.- Al Regne Unit, els homes menors de 14 han de practicar diàriament el tir amb arc.

14.- A Indonèsia, la masturbació està penada amb la decapitació.

15.- A Miami, és il·legal passejar-se per la comissaria de policia amb monopatí.

16.- A Lancashire (Anglaterra) , si un policia et para en la riba de la mar, està prohibit que incitis a un gos a lladrar.

17.- En el Regne Unit, una embarassada pot orinar on vulgui , inclús en un casc de policia.

18.- Els vaixells de l’Armada Real Britànica que entren al port de Londres han de proporcionar un barril de ron als encarregats de la Torre de Londres.

19.- En Ohio (EEUU), és il·legal pescar borratxo.

20.- A Alabama (EEUU) , és il·legal embenar els ulls a una persona mentre conduïx el seu vehicle.

21.- En el Regne Unit, és il·legal no contar-li al cobrador d’impostos el que no vols que sàpiga. No obstant això, pots ocultar-li el que no t’importaria que sabés.

22.- A França, és il·legal posar-li de nom a un porc Napoleó.

23.-Al Regne Unit, es considera un acte de traïció posar del revés un segell de correus en el qual apareix una imatge de la monarquia britànica.

24.-És il·legal morir en el Parlament Britànic.

25.-Va contra la llei que un taxi transporti cadàvers o gossos rabiosos a Londres.

Un lloro extraviat al Japó torna a casa després d'explicar on vivia

Tòquio.- La policia japonesa va tornar al seu domicili un lloro domèstic que s'havia perdut al país asiàtic, gràcies al fet que l'au va comunicar el nom del seu propietari i la seva adreça, ha informat avui l'agència local Kyodo.

Les autoritats de la província de Chiba (centre del Japó) van capturar el 6 de maig passat un lloro africà de color gris i, posteriorment, el van portar a una clínica veterinària.

El lloro no va deixar de repetir "Nakamura Yosuke-kun", el nom que li havia posat el seu propietari, Yoshio Nakamura, a més de l'adreça del seu propietari, inclòs el número del domicili, segons les autoritats policials.

El propietari, tranquil

Els responsables de la clínica veterinària van reportar el 19 de maig passat a la policia que el lloro els havia proporcionat aquestes dades personals i, poc després, les autoritats van localitzar Nakamura i li van tornar la seva mascota.

"No estava preocupat perquè el lloro pràcticament no vola", va assegurar el propietari a la policia. "A més, li he estat ensenyant a dir coses com la nostra adreça", va afegir Nakamura.

Els lloros grisos africans són un tipus de mascota molt popular entre els japonesos per la seva capacitat d'imitar els sons i les paraules humanes.
Font: EFE

Lleis absurdes dels EE.UU: Virgínia

Per Internet he trobat aquests lleis absurdes d’alguns estats dels Estats Units d’Amèrica, aquestes són les corresponents  a l’estat de Virgínia
Atents, que aquest estat se les porta:
1-És il·legal tenir sexe amb les llums enceses. (aquí es van haver d'inventar els condons fosforescents)
2-Aqui està prohibida la pràctica del suborn excepte per als candidats. (aquí els politics no són corruptes, aquí són ells els qui corrompen)
3-Si no s’està casat, és il·legal tenir relacions sexuals. ( per això ve el nom de l'estat: Virgínia)
4-A Waynesboro és il·legal que una dona condueixi un cotxe per Main Street sense que el seu marit camini davant seu onejant un mocador vermell. (cura, dona al volant i és la meva dona!!)
5-Cap persona de color pot estar dins o en els voltants de la ciutat de Dayton després de les 19:00. ( teniu que entendre-ho, després de les set de la tarda qualsevol podria donar-los de menjar, cosa que els transforma en uns salvatges; i si els mulleu es reprodueixen!! aquestes són les regles que em va dir el xinès per als negremlins)
(que trist és veure als executius de Richmond jugant-se el cafè al pedra, paper, tisores)

Paraules en català un xic diferents

Fa uns dies que m'ha caigut a les mans un llibre que m'ha fet molta gràcia. Parla de com ens expressem les persones de la zona de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. El seu contingut és totalment seriòs, però jo el trobo divertit perquè és com parlo o com m'ha parlat de petita i són expressions que em pensava que es feien servir a tot arreu.

Mireu, com que ho he trobat divertit he pensat de penjar-ho...

Ho faré fent com l'autor, primer la paraula tal i com la diem els de la zona, al costat hi posaré el seu significat. Llavors, i de collita pròpia de mi mateixa, escriuré un exemple (abreujat amb Ex) de tal i com ho he dit o sentit dir als de casa centenars de vegades. Allà va:

-Broma = núvol. Ex. El cel està ple de bromes, carda una pinta de ploure!!!!

-Burot, agutzil= poli Molt típic de la meva època d'institut quan tothom anava amb moto, menys jo, clar. Ex. Còrrer tio que el burot t'està apunt de posar una multa!!!

-Balandrangues=persona informal, de naturalesa inconstant. Ex. Supertípic de la meva mare: Sembles una balandrangues!!!

-Cacanòria=tracte festiu, alegroi, a vegades amb finalitat interessada. Ex. Aquelles pijes només foten que cacanòries perquè els nois es fixin amb elles.

-carica = cara tristoia. Ex. Oi, nena quina carica de pena que fas avui!

-Carmell=moc Ex. Té el mocador i moca't que ets una carmelluda!!!

-Empagamastre= Taca de matèria agafallosa. Aquest m'encanta fins i tot hi ha un home al poble que li diuen L'Empagamastes Ex: -A dutxar-te que portes empagamastes per tot arreu!!!!

-Enllefernat=embrutar, específicament els vidres. Ex: Després de menjar un pa amb nocilla la mare deia: -ni se't ocudeixi obrir la porta que m'ho deixes tot enllefernat!

-Entirolat= Empolainat, endiumenjat. Ex: -Guaita la veïna com se'ns ha entirolat, deu anar a lligar!

-Escanyussar-se= Escanyar-se Ex: Aiiii que m'escanyussava amb un troç de pa!

-Esmerilar= afanyar-se Dit per la meva germana qualsevol matí: -Esmerila't o se't tornarà a escapar l'autobus!!!!

-Flasco= fluix de caràcter. Ex: Mira que arriba a ser flasco aquell tio!!!!!!

-Lero= Boig, desequilibrat, beneit. Al meu poble tenim una família arxiconeguda que sempre els hi hem dit així (i tothom s'ha quedat tan ample): els de can Lero.

-Mastufejar= mot d'origen àrab que significa remenar el menjar del plat sense acabar-se'l. Estava farta de sentir-lo a dir a la peke :-Para de mastufejar la carn i acabat'ho tot!

-Mixo= gat Ex. El mixo de la iaia es deia xaba (perquè el van portar de barcelona)

-Moixeta= carícia Aquest el dic molt jo... .Ex. Nen no ets gens carinyós, no em fas mai cap moixeta...

-Parracs= renec Ex: -I que no et torni a sentir dir més parracs o et rentaré la llengua amb sabó!

-Pioc=malalt. Ex: -Avui no sortiré perquè estic una mica pioca. Tinc febre i em fa mal al coll.

-Pillar=fer campana, deixar d'assistir a algun lloc. Ex. -Que et sembla si pillem i passem d'anar a la classe de Mates.

-Pixaminutis=de poc valor, mancat de qualitats. Ex: -Ni se't ocudeixi sortir amb aquell noi, però si és un pixaminutis!!! (consells que sempre em deien els de casa dels nois que m'agradaven i no acostumava a fer cas, per desgràcia!)

-Va parets!!!!! = vindria a ser sinònim de: -Què cardes!!!! o Ostia!!!!!! Es diu quan hi ha sorpresa

En general aquest mots i molts altres són propis de la regió on vaig crèixer. Alguns d'ells també s'utilitzen en d'altres zones on es parla el català central o el dialecte rossellonès i amb zones de transició.

Segur que no els heu fet servir mai??????????

Informació extreta del llibre de: JORDI DORCA (2007) El parlar de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Ajuntament de Torelló.

Un matrimoni japonès de 83 i 78 anys corre una marató i entra en el 'Guinness'

Un matrimoni japonès de 83 i 78 anys corre una marató i entra en el 'Guinness'

EFE

TÒQUIO

Hi ha qui duen molt bé el de l'edat. Per a un matrimoni d'octogenaris japonesos de Kumamoto complir anys no suposa cap obstacle i menys quan es tracta de fer esport o, fins i tot, de realitzar veritables proeses. La parella ha assolit el rècord Guinness al ser "la més vella que ha corregut una marató", segons ha informat el diari japonès Asahi Shimbun.

Shigetsugu Anan, de 83 anys, i la seva dona Miyoko, de 78, han obtingut el certificat del Llibre Guinness dels Rècords després d'haver corregut al gener la marató d'Ibusuki Nanohana, a la província de Kagoshima (sud de Japó).

Fets sense precedents

Aquest veterà matrimoni, que en total suma 161 anys i 82 dies, va recórrer més de 42 quilòmetres en set hores i 36 minuts.

Shigetsugu, un degà corredor, ha reconegut que no hauria aconseguit la meta sense la seva dona, amb la qual duu 56 anys casat i que era la primera vegada que participava en una carrera.

El passat abril, un altre japonès de 71 anys, Tomiyasu Ishikawa, va assolir també el rècord Guinness com l'alpinista més ancià del món a aconseguir els pics més alts d'Àsia, Amèrica del Sud, Amèrica del Nord, Àfrica, Europa, Oceania i l’Antàrtida.

Un estudi israelià conclou que riure's després de la fecundació in vitro ajuda a quedar-se embarassada

Un estudi israelià conclou que riure's després de la fecundació in vitro ajuda a quedar-se embarassada

* La informació prové del 'The Jerusalem Post' (en anglès)

EFE

JERUSALEM

Riure's després de ser fecundada in vitro augmenta en un 15% les possibilitats de quedar embarassada, segons un estudi israelià.

Per a la investigació, de la qual informa avui el diari The Jerusalem Post, 100 dones van assistir a una actuació humorística just després que se'ls introduïssin òvuls fecundats.

Encara que totes van rebre el mateix tractament, aquelles que van riure amb l'espectacle, protagonitzat per un pallasso, van presentar una taxa d'embarassos un 15% superior.

Investigador i mim en el seu temps lliure

L'autor de l'estudi, Shevah Friedler, del Centre Mèdic Asaf Harofeh de Tzrifin, en l'oest d'Israel, també exerceix com mim en el seu temps lliure i presideix l'associació de voluntariat Tzhok Barí (Riure Saludable, en hebreu).

Segons Friedler, "el riure és una cosa molt seriosa. Se sap que activa el mecanisme corporal que influeix en el sistema immune, el sistema cardíac i el pulmonar". L'especialista també ha destacat la "autèntica connexió entre riure i medicina, humor i salut".

8 curioses coincidències

De la Terra a la Lluna, escrita el 1865. En ella, el francès anomena Columbiad al projectil amb humans dirigit a Selene. Cent quatre anys després el mòdul de la nau Apol·lo que completés la missió real duia el nom de Columbia, amb un pes molt similar a l'ideat per l'escriptor. La vigilància del viatge del projectil es realitza en la novel·la des d'una imaginari telescopi gegant, amb lent de cinc metres de diàmetre, situat en les Muntanyes Rocalloses. Dimensions i ubicació real del gran radiotelescopi de Muntanya Palomar.

El viatge en l'obra de Verne es realitza a una velocitat de 40.000 km/h., consumant-se el trajecte en 97 hores. En la realitat l'Apol·lo XI va viatjar a 38.500 km/h i la singladura va requerir 102 hores. Al retorn, la nau real caigué en un punt concret de l'Oceà Pacífic, lloc que distava tan sol quatre quilòmetres de l'imaginat per Verne un segle abans.

A Mark Twain pocs li van fer cas. La seva profecia tenia una mica de sinistra i la gran fama que ja arrossegava només va servir perquè les seves més reunits pensessin que tot es tractava d'una pura excentricitat digna d'un geni amb ganes de més notorietat. No obstant això, ell seguia obstinat en els últims mesos a vaticinar un fet molt concret. Enfadat i preocupat, allunyat de la resta dels cercles intel·lectuals, barrotava pel cap una única frase: "Jo vaig néixer amb el cometa i m'aniré amb ell".

No va ser fins a molts anys després quan alguns biògrafs van descobrir la increïble coincidència. Twain havia mort per mort natural a l'acabar el 21 d'abril de 1910, en el precís instant en què era perfectament visible el pas del c0élebre cometi Halley.

L'actor Anthony Hopkins va estar buscant al llarg de la seva vida una novel·la de George Feifer sense trobar-la fins que, de repent, va veure un exemplar abandonat en el metro. Durant el rodatge d'una pel·lícula basada en aquesta novel·la, aquella va resultar ser l'única còpia -repleta d'anotacions- que li quedava a l'autor; un amic a qui la hi va prestar i l'havia perdut en el metro.

El 1914, una dona alemanya va realitzar sis fotos al seu fill i li va encarregar a una amiga d'Estrasburg que li revelés el rodet. Per culpa de la guerra mundial no va tornar a veure-la i no va assolir localitzar les fotografies. El 1916 va adquirir una pel·lícula prop de Frankfurt i va fotografiar amb aquesta a la seva filla recent nascuda. Després de revelar-la, va comprovar amb gran sorpresa que en ella s'apreciava una doble exposició, la que acabava de comprar era curiosament la pel·lícula perdut a Estrasburg.

El 1837, Edgar Allan Poe va publicar "Les aventures d'Arthur Gordon Pym". En aquest relat, els quatre supervivents d'un enfonsament, després de romandre diversos dies en un pot a la deriva, van assassinar i van devorar a un grumet anomenart Richard Parker. Quaranta-set anys després, l'embarcació Mignonette es va enfonsar i els quatre supervivents que van assolir sobreviure en un pot van decidir menjar-se al grumet; es deia Richard Parker.

Morgan Robertson va escriure en 1898 una novel·la en la qual descrivia el primer viatge d'un gran transatlàntic anomenat Titán i que es considerava "insubmergible". Aquell vaixell es va enfonsar una nit d'abril després de xocar amb un iceberg en l’Atlàntic. Catorze anys després, el Titànic va naufragar en idèntiques circumstàncies a les escrites per Robertson, el fictici buc de les quals posseïa nombroses característiques semblants a les del Titànic.

El 1935, William Reeves -qui va néixer el mateix dia que va desaparèixer el Titànic- feia guàrdia en el Titanian. Atacat per un pressentiment va ordenar detenir el vaixell quan van arribar al mateix lloc on s'havien enfonsat els altres dos; gràcies a això no van ser atropellats per un iceberg.

El 1900, el rei Humbert I d'Itàlia va estar sopant en un restaurant que el seu propietari havia nascut en el mateix dia i ciutat que el monarca, a més de ser molt semblat a ell físicament. Ambdós es van casar el mateix dia i amb una dona del mateix nom. L'amo del restaurant havia obert l'establiment el mateix dia en què Humbert I d'Itàlia va ser coronat rei. Tals van ser les coincidències que el monarca li va convidar a un campionat d'atletisme que se celebrava al dia següent. En el mateix instant en què van comunicar al rei que el seu doble havia estat assassinat a trets, l'anarquista Bresci li va disparar causant-li la mort.

El compositor Richard Wagner va néixer en 1813. El seu nom té 13 lletres. Va escriure 13 òperes. Els nombres del seu any de naixement sumen 13. Va trobar la seva vocació musical un 13 d'octubre. Va sofrir 13 anys de bandejo. Va acabar Tannhauser un 13 d'abril i va deixar de ser tocada el 13 de març de 1845, després del seu fracàs a París, va ser reposada el 13 de maig de 1895. El teatre de Riga (allí es va presentar com director d'orquestra) es va inaugurar un 13 de setembre. La casa on es duien a terme els seus festivals en Bayreuth va ser oberta un 13 d'agost i l'últim dia que va passar en ella va ser un 13 de setembre. Wagner va morir el 13 de febrer de 1883, tretzè any de la unificació d'Alemanya.

El 1911, tres homes de cognoms Green, Berry i Hill van ser penjats a Londres acusats d'assassinar a Sir Edmond Godfrey en la seva residència de Greenberry Hill.

Sabies això?

Sabies que...*

* Hi ha gent que no pot oblidar, s'han descrit casos de persones capaces de recordar gairebé qualsevol dada o esdeveniment amb només experimentar-ho una vegada. Són casos de memòria prodigiosa que solen suposar una tragèdia per al qual els pateix. Oblidar és necessari perquè la nostra ment evolucioni.

* Els antics romans quan havien de dir la veritat en un judici, en comptes de jurar sobre la Bíblia com en l'actualitat, ho feien estrenyent-se els testícles amb la mà dreta. D'aquest antic costum procedeix la paraula testificar.

* L'hormona denominada corticosterona, que se segrega en moments d'ansietat, és la responsable de la sobtada pèrdua de memòria. Aquesta hormona bloqueja la recuperació d'informació fins a una hora després de cedir la situació de tensió. Això explicaria, per exemple, que alguns estudiants es quedin en blanc en els exàmens. Al asserenar-se, el cervell recupera les dades.

* La meitat dels nens superdotats fracassen en els estudis

* Un 8 per cent dels nens del nostre país té depressió i un 40 per cent pateix estrès.

* El cervell pesa un promig de 1.380 grams en l'home i 1.250 en la dona. Conté uns 100.000 milions de neurones, xifra aproximada al de les estrelles de la nostra galàxia. I els seus gairebé 100 trilions d’interconnexions en sèrie i en paral·lel proporcionen la base física que permet el funcionament cerebral.

* El 70% dels malalts mentals estan aturats. El percentatge d'ocupació després de l'alta hospitalària se situa entre el 10 i el 30%, únicament del 10 al 15% mantenen el seu treball entre 1 i 5 anys després de l'alta. L'atur constitueix un índex primordial de minusvalidesa, pel que aquesta situació accentua l'aïllament i l'estigmatització dels malalts mentals en la nostra societat.

* Hi ha diversos tipus d’amnèsia, l’amnèsia retrògrada és la més rara encara que la més cinematogràfica, en ella l'afectat no recorda la seva vida abans de la lesió. En canvi, en l’amnèsia anterògrada, la més comuna i greu, el malalt recorda el seu passat però no assoleix aprendre gens nou.

* Existeixen moltes altres anomalies de la memòria, com la prosopagnosia o incapacitat per a recordar rostres; el déjà vu, sensació d'haver viscut ja alguna cosa; o la hipermnèsia, la qual permet recordar amb tot detall diferents coses. Un cas clàssic d'aquesta última, referit pel psiquiatra Taine, és el de l'empleada domèstica i lletrada que recitava (encara sense comprendre'ls) paràgrafs sencers en llatí, grec i hebreu oïdes a un oncle seu de petita. Un altre cas de capacitat memorística extraordinària és el del reporter rus Solomón Veniamin, que podia aprendre en segons i repetir sense cap error, de dalt baix i en diagonal, llistes enormes de xifres i paraules. I el més increïble, setmanes, mesos, fins i tot anys després, les reproduïa amb tota exactitud.

* A l'any 500 a. C. el poeta grec Simónides de Ceos va idear el "sistema de llocs" per a recordar la situació d'uns comensals. Simónides estava en el banquet quan es va absentar breument, salvant-se així de morir aixafat per l'esfondrament del sostre; i va anar l'únic a poder reconèixer els destrossats cossos de dits comensals al recordar els llocs on estaven asseguts.

* Un veritable mestre Fakir pot fer coses molt més espectaculars que suportar les burxades tendit sobre el seu llit de claus, encara que semblin menys espectaculars. Pot, per exemple, fer que la meitat del palmell de la seva mà s'escalfi deu graus més que l'altra part, pot detenir el seu cor durant un temps determinat, o pot reduir els seus constants vitals al mínim entrant en un estat semblant al de la hibernació d'alguns animals.

* El primer hospital psiquiàtric de la història es va construir a Bagdad en l'any 792.

* Sigmund Freud, el creador del psicoanàlisi, es va interessar en la seva joventut per les drogues, concretament va investigar les propietats de la cocaïna. Prenia ell mateix dita droga en petites dosis i feia autoobservacions sobre l'efecte que exercia sobre la fam, el somni i la fatiga. Aquesta investigació va durar tres anys (de 1884 a 1887) i Freud pretenia fer un descobriment important en el terreny de la clínica o en el de la patologia, però no va anar així. Al principi li va fascinar el fet que la cocaïna elevava el vigor mental i físic, sense tenir, aparentment, cap efecte nociu. Però aviat van començar a publicar-se en les revistes mèdiques de l'època que l'ús perllongat de la cocaïna podia produir un "delirium tremens" molt semblant al de l'alcohol. El jove Freud que desitjava beneficiar a la humanitat amb les seves investigacions i fer-se un nom, va ser acusat d'haver ocasionat una nova malaltia. A més va tenir una penosa experiència, doncs creient que la cocaïna era innòcua, havia prescrit una quantitat important a un pacient, el qual va morir a causa d'això.

* El cervell dels humans és el qual posseeix més plecs de tots els éssers vius, per això si ho despleguéssim mesuraria aproximadament 2 metres, mentre que el d'un goril·la, tot i pesar gairebé el mateix, al desplegar-ho només mesura una quarta part que el de l'home.

* La veu femenina provoca esgotament en el cervell masculí. Segons el professor Michael Hunter, de la Universitat de Sheffield (Gran Bretanya), el to de la veu femenina posseeix sons més complexos que la masculina, per això pren tota l'àrea auditiva del cervell masculí, mentre que la veu de l'home només ocupa l'àrea subtalàmica. D'aquí que en moltes ocasions les dones es queixin que les fams no les escolten, ja que el que fan és "desconnectar" per una raó purament fisiològica.

* Els estímuls nerviosos dintre del cervell es transmeten, gràcies a les neurones, a una velocitat que supera els 400 quilòmetres per hora.

* Cada neurona és la responsable d'establir comunicació amb diversos centenars o fins i tot milers de neurones del seu entorn. Si es posessin en línia recta totes les neurones del nostre sistema nerviós, tindrien una extensió de diversos centenars de quilòmetres.

Lincoln i Kennedy, curioses coincidències

Demana-li a un professor d'Història o algú que t'expliqui això (a veure si pot):

Abraham Lincoln fou triat al congrés el 1846.
John F. Kennedy fou triat al congrés el 1946.
Abraham Lincoln fou triat President el 1860.
John F. Kennedy fou triat President el 1960.
Ambdós van estar molt interessats a millorar els drets civils.
Les esposes d'ambdós van perdre fills quan encara estaven a la Casa Blanca.
Ambdós Presidents van ser assassinats un Divendres.
A ambdós presidents els van disparar en el cap.
Aquí és on es posa una mica misteriosa la cosa:
La secretària de Lincoln tenia de cognom Kennedy, i la secretària de Kennedy tenia de cognom Lincoln.
Ambdós van ser assassinats per surenys i ambdós van ser reemplaçats per surenys amb el mateix cognom: Johnson.
Andrew Johnson, que va reemplaçar a Lincoln, va néixer el 1808.
Lyndon Johnson, que va reemplaçar a Kennedy, va néixer el 1908 .
John Wilkes Booth, qui va assassinar a Lincoln, va néixer el 1839.
Llegeix Harvey Oswald, qui va assassinar a Kennedy, va néixer el 1939 .
Ambdós assassins usaven i se'ls coneixia pels seus 3 noms, alguna cosa no gaire practicada en la cultura nord-americana.
La suma de les lletres d'ambdós noms et donen el mateix nombre: 15.
Ara és quan has d'agafar-te a la teva cadira:
A Lincoln li van disparar dintre d'un teatre anomenat “Ford”.
A Kennedy li van disparar dintre d'un cotxe “Lincoln”, fet per la companyia “Ford”.
Booth i Oswald van ser assassinats abans d'anar a judici.
I per a acabar de fer-ho més misteriós:
Una setmana abans que el matessin, Lincoln va estar a Monroe, Maryland
i una setmana abans que el matessin, Kennedy va estar amb Marilyn Monroe.

Això fa posar els pels de punta, veritat?

Els acudits i les matemàtiques

Us vull presentar una sèrie d'acudits que tenen com a tema les matemàtiques. Alguns m'han arribat per difusió oral, d'altres han estat obtinguts a la xarxa, he inclòs aquestes fonts a la meva pàgina d'enllaços, finalment jo també he volgut posar una petita aportació personal, malgrat que sense indicar quins són de collita pròpia per a evitar burlis innecessàries!.

Qui va assassinar l'equació?

És una incògnita!

En què se semblen el càlcul i el ball?

En què en el càlcul s'aplica un algoritme, mentre que en el ball s'aplica un amb una mica de ritme.

Per al matemàtic el sexe és una equació perfecta perquè:

· Eleva el membre a la seva màxima potència.

· Ho col·loca entre parèntesi.

· Li extreu factor comú.

· Ho redueix a la mínima expressió.

Per què van expulsar l'arrel del seu partit?

Perquè és radical i sense arguments.

Què li diu un ignorant a l'altre?

Si al menys fóssim catets tindríem una hipotenusa que compartir!

Què és un nen complex?
Un nen amb la mare real i el pare imaginari.

Per què és va suïcidar el qüestionari de matemàtiques?
Perquè tenia masses problemes.

Per què en porta una vida marginal?

Perquè no s'integra.

Què li va respondre l'equació al polinomi quan li va proposar matrimoni?

M'agrades, però solament fins a cert grau.

En què se semblen un matemàtic i un sentinella?

que el matemàtic, despert, resta; mentre que el sentinella resta despert.

Per què va desaparèixer l'equació?

Perquè la seva vida està plena d'incògnites.

Un professor de matemàtiques proposa als seus alumnes que realitzin un treball sobre els millors matemàtics de la història. El dia de la presentació d'aquests pregunta als seus alumnes:

- Dani, sobre qui has realitzat el teu treball?

- Sobre Pitágoras respon el noi molt segur de si mateix.

- Una bona elecció sense dubte! I tu Laura?

- Jo ho vaig fer sobre Euler li contesta Laura.

- Fantàstic! El més prolífic dels matemàtics del s. XVIII!

I així fins que li pregunta a Jaimito:

- I tu sobre qui vas fer el teu treball?

- Sobre Jesús respon Jaimito.

- Però si Jesús no era matemàtic! exclama el professor.

- Com que no? Era expert en paràboles!!

Un metge, un advocat i un matemàtic estan parlant de si és millor tenir una esposa o amant.

L'advocat assevera: "Sense dubte, el millor és tenir una amant, perquè divorciar-te de la teva dona pot ser un tràmit molt difícil, en canvi deixar a una amant és senzill."

Per la seva banda el doctor afirma: No comparteixo la teva opinió, és evident que tenir esposa evita l'estrès i millora la salut."

Davant la qual cosa el matemàtic respon: "L'ideal és tenir ambdues coses, així la teva esposa creurà que estàs amb l'altra, el teu amant creurà que estàs amb la teva esposa i, mentrestant, tu pots treballar tranquil en les matemàtiques.

Dos vectors és troben i un li pregunta a l'altre:
Tens un moment?


Un matemàtic i un físic van a una conferència de física teòrica, amb teories de Kulza-Klein involucrant
espais de dimensió 9.

El físic està fet pols al cap d'una estona, però el matemàtic sembla interessat. Llavors el físic li pregunta, avorrit:

- Escolta, com pots aguantar aquesta pallissa?

- Bah!, és fàcil, tot consisteix en visualitzar-ho.

- Però, com pots visualitzar un espai de dimensió 9?

- Visualitzo un espai de dimensió N i després faig N igual a 9.


Això són un físic un biòleg i un matemàtic que estan prenent el cafetó al bar de sempre, veuen una furgoneta buida al davant del bar, quan de
sobte n'entren dues personis, i al cap d'una estona en surten tres!
· El físic diu: - Òbviament hem pres unes dades inicials incorrectes!
· El biòleg diu: - Això és que òbviament s'han hagut de reproduir a dins de la furgoneta!
· I el matemàtic, tot tranquil segueix prenent el cafetó com si no hagués passat res.
- I el teu què, no en tens cap teoria? - li preguntin el físic i el biòleg al matemàtic.
· Ell respon: - No sé on és i on el veieu el problema, quan algú entri a la furgoneta llavors estarà buida.

Castellers numèrics

CASTELLERS NUMÈRICS

Avui és un dia especial a Númerolandia, perquè és la "festa castellera"...
    Sí amics, sí! Què os pensàveu que castellets només se'n fan a Catalunya, doncs, ja veieu que no!
    El nombres són uns apassionats dels castells i cada cop que en tenen ocasió organitzen una trobada.
    Hi participaran diverses colles numèriques, algunes d'elles com les famílies del 9 i de l'11, rivalitzen des de temps immemorial, sempre estan preparant noves exhibicions i os garanteixo que os deixaran ben sorpresos de la seva habilitat castellera.
    També hi tenen cabuda a aquesta festa altres colles com la del 8 i d'altres actuacions no menys brillants. Prepareu-vos per a gaudir dels "castellers numèrics" que ja comencem!
    La primera colla participant serà la de l'11, que ens farà primer un castell clàssic amb les seves potències anomenat "el triangle de Tartaglia". I després un altre amb les potències dels 11111... denominat "crescendo-decrescendo"
    La clau per a comprendre el primer castell és que sumant les dues xifres superiors el resultat és situa a sota en diagonal, és a dir, 1+1=2; 1+2=3, 2+1=3, etc. i el pis s'acaba flanquejant amb un 1 a cada banda.

11⁰ =             1                                                        1² =                        1
11¹ =             11                                                      11² =                     121
    11² =           121                                                      111² =                 12321
    11³ =           1331                                                    1111² =            1234321
    11⁴ =          14641                                                 11111² =          123454321
11⁵ =         161051   >> 15(10)(10)51               111111² =      12345654321
    11⁶ =        1771561                                            1111111² =     1234567654321
11⁷ =       19487171   >> 18(14)86(11)71      11111111² =  123456787654321
                                                                              111111111² = 12345678987654321

És ara el torn de la colla del 9 que ens presenta els castells: "dels 8 en descens" i el "dels 1 en cadena", es tracta de dues formacions espectaculars amb solucions repetitives del número indicat.

  9 x 0 + 8 =               8                    (1 - 1) : 9 =                   0
            9 x 9  + 7 =              88                  (11 - 2) : 9 =                  01
9 x 98  + 6 =            888                 (111 - 3 ) : 9 =               012
          9 x 987  + 5 =           8888               (1111 - 4 ) : 9 =             0123
         9 x 9876  + 4 =          88888             (11111 - 5 ) : 9 =           01234
        9 x 98765  + 3 =         888888           (111111 - 6 ) : 9 =         012345
       9 x 987654  + 2 =        8888888         (1111111 - 7 ) : 9 =       0123456
      9 x 9876543  + 1 =       88888888       (11111111 - 8 ) : 9 =      01234567
     9 x 98765432  + 0 =      888888888     (111111111 - 9 ) : 9 =    012345678
    9 x 987654321  + (-1) = 8888888888   (1111111111 - 10 ) : 9 = 0123456789

Seguidament surten al centre de la plaça la colla del 7 i la colla del 8 i ens obsequien amb els següents castells: "la torre dels 9" i "el decreixent-creixent"

1 x 7 + 2 =                 9                          (9 - 1) : 8 =            1
14 x 7 + 1 =               99                      (98 - 2) : 8 =            12
        142 x 7 + 5 =             999                    (987 - 3) : 8 =          123
       1428 x 7 + 3 =           9999                 (9876 - 4) : 8 =         1234
      14285 x 7 + 4 =         99999               (98765 - 5) : 8 =       12345
142857 x 7 + 0 =       999999            (987654 - 6) : 8 =      123456
1428571 x 7 + 2 =     9999999          (9876543 - 7) : 8 =     1234567
14285714 x 7 + 1 =   99999999        (98765432 - 8) : 8 =   12345678
  142857142 x 7 + 5 = 999999999      (987654321 - 9) : 8 = 123456789

Per acabar les colles del 3 i del 6 actuaran plegades i ens faran un parell de castells de bella factura sobre resultats amb xifres repetitives:

(36 + 1) x 3 =                      111                           (36 + 1) x 6 =                   222
      (3366 + 1) x 33 =                111111                      (3366 + 1) x 66 =              222222
    (333666 + 1) x 333 =          111111111                (333666 + 1) x 666 =        222222222
  (33336666 + 1) x 3333 =    111111111111         (33336666 + 1) x 6666 =   222222222222
(3333366666+1) x 33333 = 111111111111111 (3333366666 +1) x 66666 =222222222222222

    Fins aquí la diada castellera de Númerolandia, ben segur que tothom haurà gaudir amb aquestes filigranes numèriques i ben segur, també, que les diverses colles de nombres seguiran preparant nous castells per delectar el seu públic...

Mètodes alternatius per aprendre a multiplicar

Multipliquem amb les mans

En aquest apartat exposaré una curiosa manera de fer productes amb les mans. Sempre ha estat molt mal vist de fer les comptes amb les mans, així que ara proposaré un petit divertiment per a trencar una mica aquesta mala imatge dels dits calculadors. No es tracta de cap mètode revolucionari ni de càlcul ràpid, és un simple passatemps...
    Serà necessari conèixer les taules dels 5 primers nombres i de memoritzar (calcular) els productes dels múltiples de 5 com es veurà.
    Aquest mètode és pot aplicar a nombres del 6 al 100, o més, però és més senzill treballant amb xifres petites, òbviament. Vegem-ne un petit estudi demostratiu.

    Suposem que volem multiplicar 14 x 12, les passes a seguir són les següents:
    a)  Li restarem 10 a cada número, per a poder expressar-ho amb els dits, i ens queden 4 i 2.
    b)  Això vol dir que hem rebaixat en 10 x 10 = 100 el producte.
    c)  Ara sumen els dits que tenim 4 + 2 = 6, i això, ho multipliquem per 10 (número restat),
         és a dir, 6 x 10 = 60.
    d) Finalment multipliquem els dits de cada ma, 4 x 2 = 8.
    Ara sumem les tres quantitats anteriors: 100 + 60 + 8 = 168,

i ja tenim el resultat 14 x 12 = 168.

    Provem ara a multiplicar 18 x 17, d'una manera similar farem:
    a)  Li restarem 15 a cada número, per a poder expressar-ho amb els dits, i ens queden 3 i 2.
    b)  Això vol dir que hem rebaixat en 15 x 15 = 225 el producte.
    c)  Ara sumen els dits que tenim 3 + 2 = 5, i a això, ho multipliquem per 15 (número restat),
         és a dir, 5 x 15 = 75.
    d)  Finalment multipliquem els dits de cada ma, 3 x 2 = 6.
    Ara sumem les 3 quantitats anteriors: 225 + 75 + 6 = 306, i ja tenim que 18 x 17 = 306.

    Un altre exemple 21 x 23, les passes a seguir són les següents.
    a)  Li restarem 20 a cada número i ens queden 1 i 3, hem rebaixat en 20 x 20 = 400.
    b)  Ara sumen els dits que tenim 1 + 3 = 4, ho multipliquem per 20: 4 x 20 = 80.
    c)  Finalment multipliquem els dits de cada ma, 1 x 3 = 3.
    Sumem les 3 quantitats: 400 + 80 + 3 = 483, és a dir 21 x 23 = 483.

    Això funciona per qualsevol xifra, però ens sorgeix un problema si volem operar xifres de grups diferents, és a dir, que s'hagi de restar una quantitat diferent a cada ma.
    Suposem que volem calcular 32 x 18, llavors hem de fer uns petits canvis:
    a)  Li restem 30 al primer número i 15 al segon, per tant, ens queden 2 i 3.
    b)  Això vol dir que hem rebaixat en 30 x 15 = 450 el producte.
    c)  Ara multipliquem els dits per la quantitat restada a l'altre ma (productes creuats), és a   

dir, 2 x 15 = 30  i  3 x 30 = 90 i ho sumem 30 + 90 = 120.
    d)  Multipliquem els dits de cada ma, 2 x 3 = 6.
    Ara sumem les 3 quantitats anteriors: 450 + 120 + 6 = 576, i ja tenim que 32 x 18 = 576.
    Una mica més complicat en aquest cas, però funciona igualment.

    Per a acabar amb aquest mètode, i pels més avançats, exposaré la seva demostració matemàtica:
    Donats dos nombres x i y, els podem expressar en forma d'un múltiple de 5 més un residu:
x = 5·m + a;  y = 5·n + b.  5·m i 5·n són els múltiples de 5 que restarem, a i b els dits.
    Llavors tenim que: x · y = (5m + a) · (5n + b) = 25·m·n + a·5n + b·5m + a·b.  

    Per tant: 25·m·n és la primera quantitat rebaixada, a·5n + b·5m els productes creuats i a·b el producte dels dits. Òbviament, si m = n, el càlcul és més ràpid: 25·n² + (a + b)·5n + a·b.

    Ara ja podreu anar presumint de que sabeu multiplicar amb les mans !!

 

Un mètode diferent i més ràpid de multiplicar

    Buscant mètodes de càlcul mental o ràpid vaig dissenyar una petita estratègia que, després d'una mica de pràctica, em funciona força bé per a fer productes amb nombres no gaire grans. L'anomeno "mètode de les desenes creuades" i funciona de la següent manera:

Tenim, per exemple, el producte 27 x 34,

   · Primer pas: Calcular les unitats: 7 x 4 = 28, per tant, el resultat acaba en 8 i tinc 2 desenes.
   · Segon pas: Calcular les desenes, es fa en dues parts: 34 x 2 = 68  i  3 x 7 = 21.
     És a dir, les 2 desenes del primer número per l'altre 34 i les 3 desenes del segon per 7.
   · Tercer pas: Sumem totes les desenes 2 + 68 + 21 = 91. El resultat és 918.

Un altre exemple, el producte 37 x 52,

   · Primer pas: Calcular les unitats: 7 x 2 = 14, el resultat acaba en 4 i tinc 1 desena.
   · Segon pas: Calcular les desenes en dues parts: 52 x 3 = 156 i 7 x 5 = 35.
   · Tercer pas: Sumem totes les desenes 1 + 156 + 35 = 192. El resultat ara és 1.924.

    Pot semblar complicat d'entrada, però amb una mica de pràctica, he comprovat que funciona bastant bé com un recurs de càlcul mental.

 

Mètode "lineal dels productes creuats"

  Aquest és un mètode de multiplicar molt interessant que no necessita fer la suma final de fileres de nombres, es resol linealment seguint un esquema predeterminat. La imatge de sota ens diu com hem d'anar operant els diferents nombres:

L'esquema per un producte de 3 x 3 xifres té 5 passes:
    (1) Producte lineal d'unitats,
    (2) Producte creuat unitats-desenes,
    (3) Producte triple creuat d'unitats-centenes més el de desenes,
    (4) Producte creuat desenes-centenes i
    (5) Producte lineal de centenes.
                Agafem, per exemple, el producte     376

x 542

· Multipliquem seguint l'esquema donat el 2 x 6 = 12, el resultat acaba en 2 i ens portem 1
  · Ara s'ha de multiplicar en creu 7 x 2 = 14  i  4 x 6 = 24,
      ho sumem tot: 14 + 24 + 1 = 39, el segon número és el 9 i ens portem 3
    · L'esquema ens indica ara que em de multiplicar els nombre extrems i els del mig, és a dir:
  2 x 3 = 6, 5 x 6 = 30 i 7 x 4 = 28, ho sumem: 6 + 30 + 28 + 3 = 67, posem el 7 i ens portem 6
    · Ara multipliquem en creu 7 x 5 = 35  i  4 x 3 = 12, és a dir: 35 + 12 + 6 = 53,
      posem el 3 i ens portem 5.
  · I acabem fent 3 x 5 = 15, per tant, 15 + 5 = 20

· El resultat final és 203.792

  Si faltes alguna xifra, és a dir, un producte de 3 x 2 dígits, es posa un 0 al seu lloc.
La primera impressió que tenim és que d'un mètode complicat i embolicat, però feu la prova i veure-ho que és bastant senzill i, fins i tot, més ràpid. A més no os agrada trencar esquemes?

    Aquest és l'esquema per un producte de 4 x 4 xifres, és a dir, té 7 passes:
    (1) Producte lineal d'unitats,
    (2) Producte creuat unitats-desenes,
    (3) Producte triple creuat d'unitats-centenes més el de desenes,
    (4) Producte quàdruple creuat d'unitats-mil·lers més creuat desenes-centenes,
    (5) Producte triple de desenes-mil·lers més el de centenes,
    (6) Producte creuat centenes-mil·lers i
    (7) Producte lineal de mil·lers.
                        Per exemple, el producte:              3.518

x 4.209

    (1) 8 x 9 = 72, primer núm. el 2 ens portem 7 >> (2) 9 x 1 = 9, 8 x 0 = 0; 7 + 9 + 0 = 16  >>
    (3) 9 x 5 = 45, 2 x 8 = 16, 1 x 0 = 0; 1 + 45 + 16 = 62 >>
    (4) 9 x 3 = 27, 4 x 8 = 32, 5 x 0 = 0, 2 x 1 = 2; 6 + 27 + 32 + 2 = 67  >>
    (5) 3 x 0 = 0, 4 x 1 = 4, 5 x 2 = 10; 6 + 4 + 10 = 20  >>
    (6) 3 x 2 = 6, 4 x 5 = 20; 2 + 6 + 20 = 28 >>  (7) 4 x 3 = 12; 12 + 2 = 14

    El resultat final és: 14.807.262

    Evidentment aquest mètode funciona per a qualsevol producte, només s'ha de trobar l'esquema de treball, però seguint la lògica dels presentats a sobre, no és gaire complicat...
    També comentaré que si el producte és, només, de 2 x 2 xifres, l'esquema, òbviament, és:

I X I

    Sóc conscient que aquests recursos poden ser considerats purament anecdòtics, més en una època on les calculadores manen, però encara quedem uns quants romàntics del càlcul.
    Estic investigat tota mena de mètodes de càlcul mental o ràpid i aniré ampliant aquesta secció progressivament. Voleu veure'n una mostra:
Sabíeu que per dividir ràpidament per 11 només cal restar les centenes de les desenes?
            Ex. 742 : 11 = 67  >>  74 - 7 = 67
Sabíeu que per dividir per 15 només hem de restar un terç de les 2 primeres xifres?
          Ex. 818 : 11 = 54  >>  81 : 3 = 27, 81 - 27 = 54

    N'hi ha molt més, però aquests mètodes requereixen petits ajustaments, ja que si ho proveu, comprovareu que pot haver una errada en una unitat, així que més endavant ja aniré desenvolupant-los.

Festes del Triumvirat a l'Escala (Girona)

El diumenge 11 de maig vaig assistir a la població de l'Escala (Girona) a l'anomenada Festa del Triumvirat Mediterrani, una festa que ha tingut lloc tota una setmana i que té com a característiques principals entre altres aquestes:

• L'arribada dels legionaris

• Una fira mercat ambientada en l'època

• Espectacles de carrer

• Lluita

• Artesans i art

• Música

• Ciència

• Història

• Diversió

Tot ben amanit i amb un programa d'espectacles per a tots els públics que ens fan rememorar aconteixements històrics i aprofitant la situació del marc idóni, serveix per albirar una Fira Grecoromana que aquest any arriba a la seva XII edició.

A l'antiguitat romana s'anomenava
triumvir a cada una de les tres persones que formaven una comissió o associació. Molts aspectes de la vida política, administrativa, social, jurídica i religiosa de Roma es regien per aquest procediment col•legiat.El Triumvirat és el nom que designa
cadascuna de les aliances polítiques que precediren a la instauració de l'imperi Romà.
L'Escala ha triat aquest nom per aquesta
activitat lúdica perquè representa una aliança entre tres cultures (Indiqueta, Grega i Romama) i entre tres organitzadors (Ajuntament de l'Escala, UBET i Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries) que tenen uns objectius en comú.
Amb el complement Mediterrani se centra
la zona geogràfica on es desenvolupa la història i l'actual activitat. És el nexe d'unió entre el passat i el present.
El Triumvirat Mediterrani representa un
dia d'aquestes relacions entre tres cultures. L'activitat social es fa evident amb l'arribada dels legionaris, que seran una figura present en aquest dia. Mentre, els guies romans mostraran, en el transcurs de 1,60 milles romanes (1.600 metres), que és la distància que separa les Ruïnes d'Empúries de l'Oberta de l'Escala, una realitat històrica, origen de la nostra actual cultura i societat.
També s'hi pot trobar: fira mercat,
espectacles de carrer, lluita, artesania, art, música, ciència, història i diversió, concentrat tot plegat en un joc d'elements amb més de 2.000 anys d'història.

La celebració del Triumvirat Mediterrà a l'Escala té unes fondes arrels històriques.

La fundació d'Emporion pels grecs i l'entrada dels romans a la Península Ibèrica per aquesta colònia grega amb la posterior ampliació de la ciutat, van marcar fins a l'actualitat bona part de la manera de ser i de fer de la nostra cultura.

Ja fa anys que l'Escala va voler retre homenatge a aquests moments històrics creant diversos actes lúdics, sota la denominació de Triumvirat Mediterrà.

Per què Triumvirat Mediterrà?.

Perquè representa una aliança entre tres cultures: l'Indiketa, la Grega i la Romana i les tres institucions que organitzen les jornades, l'Ajuntament de l'Escala, l'UBET i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El cognom Mediterrà l'agafa del mar que banya les restes arqueològiques de més de 2.500 anys d'història.

Una de les moltes àmfores que es poden veure en el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Empúries.

En les diferents fotografies podem observar : Penons de les diferents formacions, lluita de gladiadors, desfilada dels grups d'armats pels carrers i mostra de gastronomia típica són alguns dels trets fonamentals d'aquesta Fira Grecoromana a l'Escala (Girona)

Per reviure el moment en què varen conviure la població indígena (els Ibers), els mercaders vinguts de terres llunyanes (els Grecs) i els militars en el marc de la II Guerra Púnica (els Romans).

La perduració de característiques de cada una de les cultures ens han fet tal i com som. És bo conèixer de primera ma els nostres orígens més allunyats.

Des d'aquí us ho recomano i si l'any que ve podeu anar-hi, segur que us agradarà

Rijkaard, un senyor del futbol

Tot i que li resta contracte fins el 30 de juny, l'entrador del primer equip del Futbol Club Barcelona, ha demostrat la seva vàlua humana més enllà dels comentaris que en els darrers partits ha tingut que suportar.

És ben cert, el senyor Frank Rijkaard ha fet prevaldre el seu bon fer durant tot el temps que ha estat al front de l'equip barcelonista i un cop més ha demostrat el seu "senyoriu" dins i fora del camp.

Per això, avui tinc l'honor de reproduïr en aquest bloc l'article que Sandra Sarmiento ha publicat a la web oficial del FCB.

Rijkaard: “Ha estat un honor”

Sandra Sarmiento

El tècnic holandès agraeix al club les cinc temporades en què ha pogut dirigir el primer equip del Barça. “Sempre he pensat en el col•lectiu i a donar el millor de mi mateix. Mai ho podré oblidar”.

Demà hi ha partit a l’estadi. L’últim a casa de la temporada. Però no és un partit qualsevol. S’hi juguen més que tres punts. És la darrera cita de Frank Rijkaard amb l’afició del Camp Nou. L’holandès serà rellevat per Josep Guardiola el 30 de juny. En la roda de premsa prèvia al partit contra el Mallorca, Rijkaard, emocionat i “una mica nerviós”, ha volgut agrair els cinc anys de treball al Barça.
“Sempre hem treballat amb el cor i amb tota l‘honestedat. Em quedo amb les coses bones. Amb la gent que he conegut. Mai ho podré oblidar. Va per damunt de qualsevol resultat. Agraeixo els anys que he viscut aquí. Sempre he pensat en el millor per al col•lectiu i a donar el millor de mi mateix. Per al club, per als socis. Per a mi ha estat un honor”.
Assumeix la seva responsabilitat
El primer equip de futbol ha viscut dos anys de decepcions. I el club ha pres la decisió de prescindir del tècnic holandès. “Quan no aconsegueixes els resultats esperats és normal. És el mecanisme del futbol i s’ha d’acceptar. No puc dir si estic dolgut. Sempre em fixo en les coses bones, en la gent amb qui he treballat. Les experiències que he viscut. Sempre estaran al meu cor”.
Rijkaard no ha defugit responsabilitats. Al contrari. Diu l’entrenador blaugrana: “Assumeixo la meva responsabilitat, com sempre. Es parla molt del president però ell no pot marcar gols. Quan els resultats no són bons, què hi té a veure el president amb això?”. A més, l’holandès ha demanat unitat: “S’ha de tenir confiança en la gent que es deixa el cor per aquest club”. I dels jugadors Rijkaard ha explicat: “Tots han fet de tot donades les circumstàncies. Sempre han volgut donar el millor per al club, per a ells mateixos i per als companys”.
Últim partit al Camp Nou
Amb l’elegància i la discreció que sempre l’han caracteritzat, Rijkaard no vol homenatges de l’afició en el seu darrer partit com a tècnic del Barça a l’estadi. Com diu sempre, “el col•lectiu és el més important” i, per tant, tanta atenció cap a la seva persona l’incomoda. “Per a mi és estrany. Jo formo part de l’equip, dels meus col•legues, del club. Sense gaire atenció en especial. Espero que, tot i les circumstàncies, l’equip doni una bona imatge i distregui l’atenció amb un bon partit”. El Barça-Mallorca arriba després de la derrota al Bernabéu. “Si hi ha xiulets, també són per a mi. Jo formo part del grup. Tots estem en el mateix vaixell i no sóc una excepció”.

L'amistat, un gran què

He trobat per la xarxa aquest pensament envers l'amistat, m'agradaria molt que hi féssiu una ullada i en treguéssiu conclusions al respecte.

Un amic sempre és necessari, en els bons i en els mals moments.

Jo penso que el temps que passem amb cada amic és el que fa a cada amic tan important.

Les amistats es construeixen a pedaços.

Pedaços de temps que vivim amb cada persona.

No importa la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la qualitat del temps

que vivim amb cada persona.

Cinc minuts poden ser més important que un dia sencer.

Així, hi ha amistats fetes de riures i dolors compartits; unes altres de l'escola, unes altres de sortides, cinema i diversió; també estan aquelles que neixen i no sabem de qué o per què, però sabem que estan presents.

Tal vegada aquestes estiguin fetes de silencis compartits, o de mútua simpatia que no tenen explicació.

Avui també hi ha moltes amistats fetes només d'e-mails, nostres amistats virtuals ens fan riure, pensar, reflexionar...

Aprenem a estimar a les persones sense jutjar-les per la seva aparença o manera de ser, sense poder etiquetar-les (com de vegades fem inconscientment).

Hi ha amistats profundes que neixen així.

Saint-Exupéry va dir: “Va ser el temps que vas passar amb la teva rosa el que la va fer tan important".

Penso que el temps que passem amb cada amic és el que ho fa tan important.

Perquè el temps perdut amb amics no existeix, és temps guanyat, aprofitat, viscut.

Són records per a un moment o per a tota una vida.

Un amic es torna important per a nosaltres i nosaltres per a ell, quan som capaços, encara en la seva absència, de riure o plorar, d'estranyar o voler estar bé prop d'ell només per a gaudir de la seva companyia.

Podem tenir diversos millors amics de diverses maneres. L'important és saber aprofitar al màxim cada minut viscut i tenir després, en els nostres records, hores per a passar amb ells, encara que estiguin lluny.

TU MATEIX ETS RESPONSABLE DEL QUE SEMBRES?.

... I APRÈN A COLLIR LES COSES BONES...?

L'autèntic amic és aquell qui ho sap tot sobre tu i segueix sent el teu amic.

Kurt D. Cobain

Els espaguetis d'on són?

 

Té procedència italiana ? xinesa ? quina és la història real dels espaguetis ? com es fabricaven ?

Començarem explicant, que la història més popular de l’arribarada dels espaguetis a Europa, va ser a través de Marco Polo després de tornar de la Xina. A Marco Polo se li atribueix el mèrit de la introducció a Occident (entre d’altres) dels gelats i els espaguetis. Però molts historiadors afirmen que aquesta història podria ser errònia. Fins i tot, alguns historiadors actuals, posen en dubte que Marco Polo hagués arribat realment a la Xina, ja que en els seus relats hi manquen detalls com el tè, l’escriptura xinesa, la muralla xinesa, etc. afegint que les descripcions de distàncies i geografia són bastant imprecises.

Hi ha altres teories que indiquen que els espaguetis no són, ni molt menys, la forma més antiga de pasta. És conegut que els grecs i romans ja coneixien la pasta. A l’Espanya àrab, ja es mencionen uns fideus anomenats aletria des del s.XII.

Realment podem imaginar que l’origen de la pasta va poder ser “simultani” en diversos llocs i civilitzacions si tenim en compte la seva elaboració. Només feia falta triturar grans de blat, barrejar-los amb aigua i coure’ls posteriorment obtenint així una pasta. Les pastes són uns productes obtinguts gràcies a la dessecació d’una massa no fermentada, feta de sèmola o farines procedents del blat i barrejat amb aigua.

El que sí està més clar és l’origen de la combinació entre la pasta i la salsa de tomàquet. Aquest fet va tenir lloc al s.XVIII al sud d’Itàlia, tal i com queda retratat per diversos escrits de l’època.

Fent un petit salt, veiem l’origen de les forquilles al fet de poder menjar espaguetis de manera més protocolària. Donat que els espaguetis es van fer molt famosos a Itàlia, la gent no tenia més opcions que menjar-los amb les mans. Aquesta fórmula no era massa ben vista a la cort italiana, tot i ser el seu menjar preferit. El rei italià va ordenar a Gennaro Spadaccini crear un utensili per a poder menjar espaguetis de manera pulcra i protocolària. Gennaro Spadaccini va crear la forquilla de quatre punxes, ja que només existia la de tres punxes o dos punxes. El viatger britànic Mr. Thomas Coyat, en un dels seus viatges a Itàlia va conèixer el nou utensili que va popularitzar a Anglaterra, i en va recollir referències com :

Molts italians es serveixen de la “forquilla” per a no tocar els aliments, per menjar espaguetis, la carn,… No és refinat menjar amb les mans ja que asseguren que molta gent no té les mans netes.

Tornant als espaguetis, per a la seva fabricació en massa es requerien grans premses i màquines d’extrusió (que donen forma a la pasta), que no es van inventar fins a la meitat del s.XIX. La primera referència escrita dels espaguetis apareix al diccionari dialectar de la regió de Piacenza el 1836, però fins el 1846 la paraula no es va fer comú en italià.

Com a curiositat remarcar que els espaguetis a la carbonara sembla que es van inventar el 1944 durant l’ocupació americana per tal d’aprofitar les racions de bacon i ous que subministrava l’exèrcit per tal de què el menjar no es fes malbé. Si algú està interessat en menjar espaguetis al curry del Jaume, aquí queda la suggestion… jejeje

44 frases per pensar

1. Sempre hi pot haver un moment de lucidesa dins del caos, el caos ho contempla tot.
2. Una solució intel·ligent és una resposta improvisada a una situació nova i variable que no pot ser contestada per l'instint
3. El temps és un invent de l'home per a demostrar que les coses tenen moviment.
4. En el primer món tenim els rellotges, en el tercer món tenen el temps.
5. Sense la camaraderia l'escalada només seria una manera tonta d'arriscar la vida
6. Internet és com l'Oracle de Delfos dels desesperats moderns
7. Quan no es pot segar s'ha d'espigolar
8. S'han d'omplir els anys de vida, i no la vida d'anys
9. L'home es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules
10. El primer símptoma que estem matant els nostres somnis, és la manca de temps.
11. La felicitat és un camí, no una meta
12. La meta en sí no és lo important, la forma com es fa el viatge és el que dóna sentit a la vida
13. Vençut és aquell que deixa de lluitar.
14. Pren temps per pensar, és la font del poder.
15. No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la.
16. Cal protestar fins i tot quan no serveix de res.
17. No busquis l'amic per matar les hores, busca'l amb hores per viure.
18. Per fruir de veritat una cosa, primer un s'ho ha de guanyar i no simplement agafar-ho.
19. Per veure-hi bé no n'hi ha prou en obrir els ulls, també s'ha d'obrir el cor.
20. El triomf està en valorar el risc i la por i prendre la decisió correcte. Lo difícil és prendre la decisió correcte.
21. La vida és impredictible, però no viure-la a fons és la pitjor de les tragèdies.
22. Ningú neix sense defectes, el millor és aquell qui els té més petits.
23. Cap viatge és perillós per qui diu adéu des de la riba.
24. Si fas el que sempre has fet mai arribaràs més enllà d'on sempre has arribat.
25. El més important no és el final del camí, sinó el camí. Qui viatja massa depresa perd l'essència del viatge.
26. La derrota acostuma a ser passatgera. És la claudicació el que la fa permanent.
27. El que embelleix el desert és que, en algun lloc, amaga un pou d'aigua.
28. La naturalesa dels homes és idèntica, són les seves costums el que els separen.
29. L'home honrat és aquell que mesura els seus drets pels seus deures.
30. Les grans idees són aquelles de les quals l'únic que ens sorprèn és que no se'ns hagin acudit abans.
31. La felicitat no està en el posseir, sinó en el no necessitar.
32. Els boscos precedeixen a les civilitzacions, els deserts les segueixen.
33. Una ascensió comença en l'instant en què el seu nom ens atreu i abans d'acometre-la, ja estem lligat al seu cim durant dies i nits.
34. L'alpinisme és un dels esports més bells que poden existir, però practicar-lo sense tècnica constitueix una forma més o menys conscient de suïcidi.
35. La bellesa dels cims, la llibertat dels grans espais, els durs plaers de l'escalada, la relació i el retrobament amb la natura, resultarien pobres i a vegades amargs sense l'amistat de la cordada. La cordada constitueix un vincle material, però molt més que això: amistat fraternal, feta d'amabilitat desinteressada, de combats junts i alegries compartides.
36. Cal tenir un caos dins teu per poder donar a llum un estel fugaç.
37. La ciutat no és una jungla de formigó sinó un zoo humà.
38. Tot el que posseïxes és allò que podries salvar en un naufragi
39. El poder de la unió entre dues persones rau en el fet que una pensa en l'altre com si estes pensant en si mateixa
40. Tothom és estranger en alguna part del món
41. L'escalada és un món meravellós i alhora perillós que serveix per conéixer-te a tu mateix.
42. Només hi ha una cosa més difícil que escalar una vía, definir-ne el grau.
43. Tots els homes somien, però no de la mateixa manera. Els que somien de nit en els polsegosos refugis de la seva ment, desperten el dia següent i descobreixen que va ser només vanitat; però, els que somien de dia són homes perillosos, perquè poden representar els somnis amb els ulls oberts per fer-los possibles.
44. Som ànimes tormentades perseguint quimeres en forma de muntanya, patim i somiem, sempre en busca de la bellesa.

El Chikiliquatre i el Barça, una mica d'humor no fa mal

És molt trist tenir que escriure això, però el nostre equip, el meu equip l'altre dia em va donar, ens va donar una bona decepció; no cal fer foc, no cal dir beneiteries, el mal ja esta fet i si el Barça vol jugar la Champions League l'any que ve tindrà que jugar la prèvia el mes d'agost, resar i pregar perquè tot no es vagi en orris.
Les lletres d'una cançó dedicada al Barça que he trobat per Internet

Escolti, Escolti

El Chikibarça mola mogollón, Lo baila el ministadi, tambien en el Camp nou
Baila Chikibarça la Catalanita, que con este año pierden dos liguitas
Lo Baila Puyol, lo Baila Zambrotta, Lo baila Valdes recogiendo la pelota
Lo baila el Etoo, lo Baila su hermano, lo baila Ronaldinho con dos copas
en la mano.

Y el ChikiBarça se baila así

1 sin champion League
2 sin Copa'el Rey
3 Sin Liga Española
4 El paseillo

Baila Chikibarça, baila chikibarça, lo baila Laporta y tambien el
Rijkaard.
Lo bailan en las Ramblas, lo baila en Ciudadella, lo baila Oleguer y su
p... abuela.
Lo baila Xavier Sala con su traje a rayas y Laporta le dice porque no te
callas
En la despedida del mister Rijkaard pusieron chikibarça y Etoo se echo a llorar

LLORAR LLORAR LLORAR.

Y el ChikiBarça se baila así

1 Sin champion League
2 Sin Copa'el Rey
3 Sin Liga España
4 El paseillo

Senyors del Barça, jugadors, directiva i tot l'staff tècnic, la vostra feina ha esta nefasta, digne de fer-vos una mica de burleta. Per això, tot i que sóc culé, avui us vull mostrar aquest vídeo que he trobat a la xarxa adaptant la cançó del Chiquiliquatre a la situació del Barça actual; bé m'agradaria recordar allò de "qui riu últim riu dos cops" i l'any que ve si el Barça redreça la situació i el nou Barça ens tornar a fer vibrar, tota la premsa antibarcelonista tingui que rectificar.
Visca el Barça, encara que aquest any, el Visca s'ha convertit en un malson que ens ha tocat viure i potser enlloc de dir Visca el Barça, tindríem que dir " Visca la bassa"

Desitjo a tots que pugueu fruir d'aquest vídeo, culés i no culés.

El famós passadís i molta sort Barça, i a per la victòria!!!!

A Madrid li tenen ganes al Barça i per a riurese’n encara més en el dolor dels culés ja han anunciat que un grup d'actors abillats amb la samarreta blaugrana recrearan a la sortida del Metre de Madrid de Santiago Bernabéu el passadís que els jugadors del Barça faran hores més tard al campió de Lliga. Un canal de televisió facilités als madrilenys la possibilitat de viure en primera persona aquesta experiència.

Per això, aquesta vegada cal actuar com diu el refrany que “ulls que no veuen, cor que no sent”. Aquest ha de ser l'esperit amb el qual es mogui l'afeccionat barcelonista aquesta nit.

És evident que els únics culpables són els jugadors, tècnics i directius, pel que són només ells els quals s'han de “menjar” semblant marró. Els jugadors i tècnics sobre el camp i els directius en la llotja. Està clar que els afeccionats no tenen la necessitat de contemplar un passadís del que en cap moment han estat partícips, ni d'obra ni de pensament.

Vist tot això el diari esportiu SPORT fa la següent recomanació, en certa manera és basttant lògica , però cal ser educats i fer el passadís al campió, ens pesi o no ens pesi, al cap i a la fi, ens ho em guanyat.

Bé, la nota recomanació del diari Sport és la següent:

Des del diari SPORT instem a tots els afeccionats del Barcelona que s'estalviïn la humiliació de veure com el seu equip ha de fer-li el passadís al Real Madrid com flamant campió de la Lliga. La millor forma per a evitar sofrir semblant agonia és encendre el televisor cinc minuts després de les deu de la nit o en el seu detriment fer “zapping” uns minuts abans de les deu i posar la cadena Tele 5, (el canal televisiu que transmet en directe el partit a nivell nacional) quan hagin passat uns minuts raonables que donin un marge de seguretat suficient. D'aquesta manera el culé matarà dos ocells d'un tret: no haurà de viure la nefasta experiència de veure al seu equip homenatjant a l'etern rival i veurà el partit ja començat pel que tampoc haurà de suportar els càntics ni els mosaics de les graderies en el feu blanc, que van a fer sang amb el “passadís”.

I per acabar una tira d’humor gràfic amb recomanació d’un jugador del Barça, escrita al mateix diari i extreta de http://www.cayecaturas.com/blog/

Ah, per descomptat, avui el Barça tindria que tornar a reeditar un bon resultat favorable als nostres colors, nosaltres els socis i aficionats ens ho mereixem

Preguntes i curiositats sobre els aliments

1.- Per què de vegades les patates fregides saben dolces?
Resposta ideal: Perquè has confós la sal amb el sucre.
Resposta real: Aquesta pot ser una raó. L'altra, i més habitual, és que les patates hagin estat emmagatzemades a temperatures inferiors a 7ºC. En aquestes condicions, l'abundant midó del seu interior es converteix en sucre (es descompon en l'edulcorant glucosa). Sense oblidar que entre les patates existents hi ha algunes més dolces.

2.-Per què els ous del supermercat brillen més que els propietaris?
Resposta ideal: Perquè han passat per la “sala de maquillatge”.
Resposta real: Allí se'ls sol aplicar un bany d'oli que fa que brillin més i resultin més suaus. No obstant, la raó principal és protegir-los. La seva pela és molt porosa i, per tant, permeable a l'aigua, permet que s'adhereixin olors estranyes i que entrin bacteris. La pel·lícula d'oli els preserva d'aquests efectes.

3.- Per què hi ha ous blancs i bruns? I rovells grogs i taronja?
Resposta ideal: Perquè hi ha gallines blanques i marrons.
Resposta real: Qüestió de gens. Però ambdós tenen el mateix valor nutritiu. El color dels rovells, pel contrari, depèn de l'alimentació de la gallina i, en concret, de si és rica en ca­rotens. Si en la dieta predomina el blat, el rovell sortirà més groc. Si picotegen més alfals o sèmoles ataronjades. En el teu cas, pi­car pèsols a totes hores no et garanteix una prole d'ulls verds.

4.- Per què alguns ous cuits tenen el rovell verdós o de color gris?
Resposta ideal: Perquè t'has passat un ou coent-los.
Resposta real: Sotmeses a temperatures elevades durant massa temps, les proteïnes de la clara acaben per degradar-se, i alliberen sulfur d’hidrogen (SH2), que reacciona amb el ferro del rovell de color gris, i el ferrós , que és verd. I com el primer tendeix a transformar-se en el segon, els rovells verdosos són més habituals que les seves “cosins”?.
5.- Per què l'arròs de la paella no ha de passar-se mai?
Brillant pregunta.
Resposta real: Cada gra és com una petita càpsula de midó, amb gran tendència a captar aigua. Per això agafa tan bé els sabors del brou. El punt idoni s'aconsegueix quan el gra està esponjós, a causa de l’inflamant, però encara és un ens individual. Però si se'ns passa, els grans s'obren (amb la pèrdua de sabors) i deixen anar el midó, que segueix atrapant aigua fins a formar una massa viscosa i endurida.

6.- Per què la verdura bullida adquireix aquest color?
Resposta ideal: Perquè, al bullir-la la clorofil·la es posa grisa.
Resposta real: La clorofil·la, el pigment responsable del color verd de la verdura, es degrada a les temperatures que s'aconsegueixen durant la cocció, i es transforma en feofitina, d'un verd molt més musti. Més en detall: existeixen dues classes de clorofil·la, l'a i la b. La primera és verda blavosa, i la segona verda groga. Al coure, la clorofil·la es degrada en una feofitina verda grisosa, i la b en feofitina verda oliva. I com la clorofil·la a és més abundant i es degrada més ràpidament, el color final sol llençar a verd grisosa.

7.- Per què se li tira llimona al peix?
Resposta ideal: Perquè ens agrada.
Resposta real: Perquè ja no està completament fresc. El primer símptoma que el peix comença a degradar-se és la formació d'amines i amoníac, que li confereixen aquest característic “olor a peix” que la llimona contraresta. Però que no corri el pànic. El peix comença a deteriorar-se res més posar aleta en terra, i els composts olorosos es formen molt abans que adquireixi un sabor desagradable i estigui en mal estat..

8.-Per què s'afegeix sal i mantega a la cocció de la pasta?
Resposta ideal: És evident: perquè ho posa en la recepta.
Resposta real: La qüestió és: i per què ho posa? La sal s'afegeix per dues raons: perquè la pasta no estigui insulsa (sembla una ximpleria, però és així). I per a evitar que es posi excessivament tova i enganxosa. Que la pasta no es posi “ pastosa” Sense entrar en complexes explicacions, bàsicament la sal assoleix aquest efecte al modificar la pressió osmòtica del mig. Aquesta variació assoleix limitar l'entrada massiva d'aigua en l'estructura de la pasta, que en cas contrari la deformaria. Quant a la margarina, que és una emulsió d'aigua en greix, a l'escalfar-se allibera una pel·lícula d'oli que impregna la pasta i impedeix que les distintes peces es peguin entre si.

9.- Per què no és el mateix prendre llet amb mel calenta que llet calenta amb mel?
Resposta ideal: Perquè la mel calenta és menys dolça que la mel a temperatura ambient.
Resposta real: La mel està composta principalment per fructosa (el sucre de la fruita, 38%); glucosa (31%), sacarosa (el sucre comú, 1,5%) i unes altres “impureses”, que són les autèntiques responsables que cada mel tingui un sabor amb denominació d'origen. A temperatura ambient, la fructosa és 1,4 vegades més dolça que el sucre normal, però la seva capacitat edulcorant disminueix a mesura que augmenta la seva temperatura. Per això no és el mateix. Una qüestió de escalfor: quant més calent, menys dolç.

10.- Per què el gelat és més bo quan s’ha fos una mica?
Reposta ideal: Perquè cal paladejar-lo.
Resposta real: El paladar i la llengua responen millor a les teixidures toves. Així, perquè el gelat sàpiga “de debò”, la boca ha d'escalfar-ho primer el suficient perquè comenci a fondre's. A més, al fondre, part del molt aire atrapat es perd i els sabors es concentren, al mateix temps que els volàtils composts aromàtics són alliberats per a gaudiment dels sentits.