Articles aleatoris

dilluns, 30 de novembre del 2009

Jaguar Cray, el superordinador més potent del món



Jaguar el superordinador fabricat per Cray, li ha arrabassat el primer lloc del rànquing Top500 a Roadrunner, el supercomputador d'IBM ubicat en un laboratori dels Alamos, EUA. Actualment i després d'una recent ampliació, Jaguar ocupa la primera posició en el conegut rànquing de supercomputadors Top500.

El supercomputador Jaguar, està instal lat en el Laboratori Nacional Oak Ridge, a Tennessee, EUA.

Anteriorment l'ordinador constava d'un sol mòdul anomenat Cray XT4, en què els seus 84 gabinets ocupen una superfície de 150 m2. El Cray XT4 integra 7.832 processadors AMD quad-core Opteron 1.354 "Budapest" de 4 nuclis (31.328 nuclis).


Jaguar Cray XT4


Jaguar Cray XT5

Aquest supercomputador té una capacitat de processament de 1.759 Petaflops, o el que és el mateix, 750 bilions d'operacions de punt flotant per segon, tot i que disposa d'una capacitat teòrica de 2,3 Petaflops.

El mòdul Cray XT4 disposa de 62 Terabytes de memòria RAM i una capacitat d'emmagatzematge de 750 Terabytes. El mòdul Cray XT5 disposa de 299 TB de memòria RAM i 10.000 Terabytes de capacitat d'emmagatzematge.


Ambdós sistemes estan interconnectats al I / O Network escalable (SION).

El mòdul Jaguar Cray XT4 és refrigerat per aire, mentre que en la fabricació del nou mòdul Cray XT5, s'ha instal lat un nou sistema de refrigeració líquida anomenat Ecoflex.

Jaguar executa com a sistema operatiu Suse Linux.



L'última ampliació de Jaguar li ha costat al Govern Federal dels Estats Units, 20 milions de dòlars.


Aquest tipus de computadors està destinat a la majoria de casos a resoldre complexos problemes, com prediccions climàtiques, fenòmens físics, químics, a més d'estar a disposició d'equips de recerca que requereixin dels seus serveis.
  

La impressionant màquina compta amb una versió especialment dissenyada per al seu sistema SUSE Linux i la seva capacitat màxima teòrica és de ni més ni menys que 2,3 Petaflops ... per fer-nos una idea, 1 petaflop per segon = 1 qua-trilions de càlculs per segon ...


S'estima que si els 6.000 milions de persones que habitem la Terra treballéssim sense interrupció amb calculadores casolanes, ... trigaríem 46 anys en completar els càlculs que aquests Mega Ordinadors realitzen en un sol dia ...

... I La velocitat exponencial d'aquests desenvolupaments tecnològics fa que cada 10 anys es multipliqui per 1.000 la potència dels supercomputadors ...




A continuació un vídeo de com es va instal.lar Jaguar Cray XT5 en el Laboratori Nacional Oak Ridge:










En el següent vídeo mostra com es canvien a mà els processadors de Jaguar:  llàstima que estigui en anglès, però les imatges són prou entenedores









Font: http://www.gigle.net

dijous, 26 de novembre del 2009

12 diaris fan una editorial conjuntamenr parlant sobre un mateix tema: La dignitat de Catalunya

Davant de la transcendència de la imminent, segons sembla, sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, una sèrie de diaris publiquen avui un editorial de forma conjunta, sota el lema: La dignitat de Catalunya. 

Els diaris que s'han sumat a aquesta iniciativa són: La Vanguardia, El Periódico, Avui, El Punt, Segre, Regió 7, Diari de Girona,Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa i El 9 Nou.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.
L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra , confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix-no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut , amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avenç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o bloqueig d'aquesta. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un veritable tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea , una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és si no la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Tens manies, saps que són, fes una ullada i sortiràs de dubtes



Mania

segons Viquipèdia


La mania és una condició mèdica severa caracteritzada per un estat d'ànim i una energia extremadament elevats, i patrons de pensament anormals. Hi ha diverses causes possibles per la mania, però se l'associa sovint amb el trastorn bipolar, on episodis de mania poden alternar-se cíclicament amb episodis de depressió clínica. Aquests cicles poden estar relacionats amb ritmes diürns i estressants ambientals. La mania varia segons la intensitat, des de mania moderada (coneguda com a hipomania) fins a mania severa amb característiques psicòtiques (al·lucinacións i deliris).
Els pacients maníacs poden haver de ser hospitalitzats per a protegir-los a ells mateixos i als altres. La mania i la hipomania també han estat relacionades amb la creativitat i el talent artístic.

Símptomes

Els símptomes de la mania inclouen l'acceleració de la parla i el pensament, decrement de la necessitat de dormir, hipersexualitat, eufòria, grandiositat i un interès més gran en activitats que persegueixen un objectiu. Les formes moderades de la mania, la hipomania, impedeixen poc o gens a la persona que les pateix, però la majoria de la gent que sofreix hipomania prolongadament degut a un trastorn bipolar acaben desenvolupant mania completa.
Un dels símptomes de la mania són pensaments accelerats durant els quals la persona que els sofreix es distreu excessivament per estímuls poc importants. Aquesta experiència negativa porta a una incapacitat per a funcionar i una absència mental on els pensaments maníacs absorbeixen totalment a la persona, fent-la incapaç de percebre el pas del temps o d'adonar-se de res més que el patró neurològic dels pensaments.
Afegint-se a la disminució del desig de dormir, altre símptomes de la mania inclouen irritabilitat, mal humor o rabia, deliris, hipersensibilitat, hipersexualitat, hiperreligiositat, hiperactivitat..., així com també idees i plans grandiosos. En la mania i en casos menys greus d'hipomania, la persona afligida pot ficar-se en assumptes fora de to com transaccions comercials qüestionables, activitats sexuals perilloses, malgastaments de diners, interaccions socials anormals o discussions pujades de to atípiques en condicions prèvies. Aquests comportaments incrementen l'estrès en les relacions personals, els problemes a la feina i incrementa el risc de conflictes amb les autoritats així com el risc de prendre part impulsivament en activitat potencialment perilloses per a un mateix i els altres.
Tot i que "un estat d'ànim severament elevat" pot sonar desitjable i divertit, l'experiència de la mania és sovint bastant displaent i de vegades angoixant, pot espantar a la persona involucrada (i els que li són pròxims), i pot portar a comportaments impulsius que després es poden lamentar. També es pot complicar sovint degut a la falta de judici i introspecció de qui la pateix en els períodes d'exacerbació dels símptomes. Els maníacs són freqüentment grandiosos, obsessius, impulsius, irritables, bel·ligerants i solen negar que tinguin cap problema. Degut a que la mania sol portar molta energia i disminueix la percepció de la necessitat de dormir, al cap d'uns dies de cicle maníac, pot aparèixer psicosi per falta de son, complicant encara més la capacitat de pensar amb claredat. Els pensaments accelerats i les distorsions en la percepció porten a la frustració i disminueixen la capacitat de comunicar-se amb els altres.
Hi ha diferents "etapes" o "estats" de la mania. Per exemple, un estat menor comporta un increment de la creativitat, talent, comportament gregari i ambició. Però un estat més sever de la mania comporta una falta de judici, falta de capacitat per concentrar-se, i fins i tot psicosi. La víctima de la mania es pot sentir exultant; de tota manera també es pot sentir irritable, frustrat, i pot experimentar sensació de pèrdua de la realitat.

Tipus de manies

També es designa amb el terme de mania (sovint usat com a sufix) la malaltia mental que comporta obsessió excessiva amb un assumpte, fins a perdre el control de la pròpia vida. Aquestes manies comparteixen sovint els símptomes de la mania general però es manifesten només amb l'aparició de l'agent que causa el desordre.

 Qui no tingui manies que tiri la primera pedra, en aquest món ni ha de moltes classes si tens temps i no tens manies potser seria bo que hi fessis una ullada


Algunes de les més comunes són:
A

Ablutomania: Obsessió crònica per banyar-se.

Ailuromania: Entusiasme intens pels gats.

Antomania: Interès extraordinari per les flors.

Aritmomania: Bogeria per explicar i pels números.

Automania: Compulsió cap a la soledat.
B

Bibliomania: Interès anormal a adquirir llibres.
C

Cacodemonomania: Obsessió anormal per la possessió demoníaca.

Citomanía: Desig anormal per alimentar-se.

Cleptomania: Impuls incontrolable per robar.

Coreomanía: Obsessió per dansar o ballar.

Crematomania: Desig obsessiu pels diners.

Coprolalomania: Obsessió per dir obscenitats.

Cinomanía: Entusiasme intens pels gossos.
D

Dipsomania: Desig irresistible per ingerir begudes alcohòliques

Dromomania: Entusiasme intens per viatjar.
E

Egomania: Obsessió anormal per un mateix.

Eleuteromania: Desig irresistible per la llibertat.

Enteomanía: Desig obsessiu per la religió.

Entomomania: Fascinació anormal pels insectes.

Eremiomania: Desig irresistible per la calma

Ergomanía: Desitg obsessiu per treballar.

Erotomania: Obsessió incontrolable pel desig sexual.

Escribomania: Desitg obsessiu per escriure.
F

Fagomania: Anhel irresistible pels aliments i interès desmesurat a menjar.

Faneromanía: Impuls incontrolable a escollir en un punt o un creixement en el seu cos.

Farmacomania: Fascinació crònica amb les medicines.

Florimania: Interès intens en les plantes

Fonomania: Obsessió amb els sorolls o el so.

Fotomania: Desig irresistible per la llum.
G

Gefiromania: Fascinació irresistible pels ponts.

Glazomanía: Interès obsessiu per fer llistes.

Gimnomania: Compulsió a la nuesa.

Ginecomanía: En els homes, desig obsessiu i incontrolable pel sexe: satiromania.
H

Hedonomania: Desig incontrolable per obtenir plaer.

Heliomania: Anhel incontrolable pel sol.

Hipomania: fascinació i entusiasme pels cavalls.

Homicidiomania: Impuls irresistible per cometre homicidi.

Hidromania: Fascinació incontrolable per l'aigua.

Hipnomania: Desig incontrolable per dormir.
I

Ictiomania: Fascinació excessiva pels peixos.
K

Katisomania: Compulsió incontrolable per seure.
L

Leteomanía: Fascinació obsessiva pels narcòtics.

Logomania: Obsessió per parlar.
M

Megalomania: Obsessió incontrolable cap a la gran autoimportancia i per fer actes extravagants.

Melomania: Fascinació excessiva per la música.

Monomania: Segell obsessiu per un tòpic o interès en una idea.

Mitomania: Impuls irresistible cap a la mentida i l'exageració.
N

Necromania: Excessiu interès pels morts.

Nesomania: Obsessió intensa per les illes.

Noctimania: Fascinació intensa a la nit.

Ninfomania: En les dones, obsessió incontrolable pel sexe
O

Oclomania: Interès intens amb les multituds.

Oikomania: Anhel irresistible per la llar.

Oinomania: Fascinació intensa pel vi.

Oniomania: Compulsió incontrolable per comprar

Ofidiomanía: Excessiu interès en els rèptils.

Ornitomania: Fascinació anormal per les aus
P

Paramania: Impuls irresistible de derivar alegria en les queixes.

Parusiamania: Obsessió per la segona vinguda de Jesucrist, segons la tradició cristiana.

Plutomania: Desig incontrolable per obtenir gran riquesa.

Piromania: Compulsió anormal per encendre foc o provocar incendis.
Q

Queromania: Compulsió cap a l'alegria.
S

Satiromania: Obsessió i desig incontrolable pel sexe en els homes.

Siderodromomania: Fascinació intensa amb els viatges ferroviaris.

Sofomania: Estimació excessiva pels propis coneixements o saviesa.
T

Tasalomania: Fascinació intensa pel mar.

Tanatomania: Obsessió anormal per la mort.

Timbromania: Entusiasme anormal pels segells de correu.

Tomomania: Interès extraordinari per les cirurgies.

Tricomania: Fascinació intensa pel cabell, el cabell o els borrissols.
X

Xenomania: Obsessió intensa per als estrangers.
Z

Zoomania: Bogeria pels animals.






divendres, 20 de novembre del 2009

Unes quantes imatges per aprendre a cordar-se les sabates

Els nusos i jo, jo i els nusos. Fòbia i odi als nusos.

Sempre havia vist complicat fer-me el nus de les sabates. I l'altre dia la meva neboda em va acabar de fer-me donar compte. És lògic que no aconseguim recordar els passos i els traus on es tenen que passar els cordons. Com que ningú és perfecte i sempre és bo saber alguna cosa més, aquí us mostro una sèrie de nusos per cordar les sabates, espero que us serveixin ... i si no en sortiu sempre podeu fer servir les sabates cordades amb velcro o bé els mocasins





Seguir Viendo ...












Les comparacions sempre són odioses... també en l'Univers

Univers ...? En el següent vídeo podem veure una interessant comparació de mides d'estrelles i planetes, des de la Lluna, la Terra o Saturn fins al nostre Sol i altres superestrelles com la VY Canis Majoris, l'estrella gegant vermella més gran de l'Univers conegut i que té 2.800. 000.000 quilòmetres de diàmetre ...
Et pots imaginar aquesta mida ...? No és fàcil establir relacions mentals d'aquesta envergadura, però com a exemple pot servir la següent comparació ... si un avió pogués volar sobre la superfície d'aquesta Superestrella a la velocitat mitjana de creuer (900 km / hora) ... trigaríem 1.100 anys a completar una volta completa al descomunal Astre ...

I això és només una mostra d'una petita part de la nostra galàxia, la Via Làctia ... un majestuós lloc format per més de 200 mil milions d'estrelles, i que inclou al nostre sistema solar en un dels seus braços espirals ... evidentment, no som el centre de l'Univers ...

Espero que us agradi el vídeo, crec que les imatges parlen per elles mateixes, malgrat que sigui en anglès. 




dijous, 19 de novembre del 2009

Curiós però cert: Una dona francesa va casar-se amb un cadàver

Es casà amb un cadàver

 



PARIS, França .- Un anys després que el seu marit morís en un accident de trànsit, la francesa Magali Jaskiewicz va decidir casar-se amb ell. La dona va complir amb els requisits legals que li va exigir el municipi de Dommary-Baroncourt, al nord del país, per concretar el casament pòstuma. A més, va comptar amb l'aprovació del president gal, Nicolas Sarkozy.

El diari espanyol "El Mundo" va publicar que les lleis franceses permeten aquestes solucions quan un contratemps frustra un casament anunciat. La parella l'havia confirmat l'alcalde del districte el 25 de novembre de l'any passat, dos dies abans que Jonathan George, el nuvi, xoqués amb el seu acte en una autopista.

Durant la cerimònia, una fotografia del difunt va acompanyar Magali, que es va posar el tradicional vestit blanc per a l'ocasió. Quan l'autoritat del municipi li va donar la indicació, la dona va besar la imatge. "Havíem somiat amb aquest moment. Espero que ell pugui gaudir-on sigui que estigui", va confessar l'ara vídua, de 26 anys, quan va culminar l'acte.

Envoltada de càmeres i de micròfons, Jaskiewicz va afegir: "va ser una cerimònia alegre i trist a la vegada. Em dol no haver arribat fins aquí de la mà del meu marit, però també és una recompensa haver-nos casat".

 

font::http://www.lagaceta.com.ar/nota/353242/Mundo/Se_caso_con_un_cadaver.html

diumenge, 15 de novembre del 2009

Un cas estrany a un zoo alemany, dues ósses perden el pelatge

Lolita i Dolors, les ósses calbes del Zoo de Leipzig
Els veterinaris mostren la seva preocupació per la pèrdua del seu pelatge





Lolita i Dolors, les ósses calbes del Zoo de Leipzig
Els veterinaris mostren la seva preocupació per la pèrdua de la pelambre

S'han quedat completament calbes i els veterinaris s'espremen el cervell tractant de trobar les raons. Dolors i Lolita, són dues ósses adultes que viuen al Zoo de Leipzig, a Alemanya i que han perdut el abundant pèl que tenen aquests plantígrads de manera sorprenent el que les fa més atractives als ulls dels visitants.


El nou 'look' de les ósses ha donat la volta al món i part de la generalitzada calvície no tenen altres símptomes, com coïssor o dolor, cosa que pogués ajudar els experts a trobar una causa.

Lolita i Dolors, s'han quedat amb el seu enorme cos al descobert, encara que alguns flocs sobreviuen al cap. Els veterinaris del zoo alemany han llançat un SOS a altres parcs d'animals de tot el món per entendre que els passa als seus ósses i si hi ha precedents d'aquesta malaltia.

Lolita i Dolors pertanyen a una espècie originària de Sud-america que vulgarment se'ls coneix com a óssos amb ulleres.

Aquesta considerada en risc d'extinció i classificada com a vulnerable, segons la llista per a la Unió d'Internacional de conservació de la natura (IUCN). El seu hàbitat són les muntanyes andines i es considera que hi ha entre 2.400 i 21.000 exemplars.

dijous, 12 de novembre del 2009

"Friki" i curiós al mateix temps: La llum "vampir," una làmpada que funciona amb sang humana


Fan una làmpada que s'encén amb sang humana


Mike Thompson és un innovador dissenyador d'origen anglès, creador de la "llum vampir" que deu el seu nom precisament perquè només funciona amb sang humana.

La revista New Scientist ha recollit aquesta nova llum que conté luminol, que és un producte químic que utilitzen els forenses per comprovar si hi ha rastres de sang humana en l'escena del crim.

Aquest químic reacciona amb el ferro que es troba presenta en els glòbuls vermells i crea un resplendor blau brillant tan lluminós que és capaç d'il·luminar espais oberts. D'aquesta manera per poder encendre la llum primer cal barrejar el luminol per a després trencar el vidre de la llum, tallar-se un mateix i vessar sang a la part superior de l'aparell perquè pugui il.luminar.

"Si l'energia ens costa diners, si les llums haguessin de encendre així, ens pensaríem dues vegades si encendre la llum o no i ens acordariem d'apagar-la", va dir l'expert.

El principal objectiu d'aquest llum és conscienciar a la societat sobre d'on prové l'energia, així com reflexionar sobre l'ús personal de l'energia i com a apreciar-la. "Has de decidir realment quan vols utilitzar la llum perquè només funcionarà una vegada", va dir Thompson.



Font: Terra.com

dimecres, 11 de novembre del 2009

250 milions d'euros, per guanyar un triplet?

El Madrid de Florentino Pérez ja té el seu primer fracàs. L'equip madridista va començar la temporada després de gastar-se 250 milions en fitxatges i disposat a igualar el triplet del Barça la temporada anterior, però el que ha obtingut de moment és el seu primer K.O. galàctic, amb l'eliminació a la Copa del Rei davant un equip de Segona B com l'Alcorcón

La desfeta blanca va quedar encarrilada de forma espectacular en el partit d'anada, on l'Alcorcón li va donar una repassada monumental (4-0) que ja posava molt difícil la classificació. Recórrer a l'èpica, rescatar l'esperit de Juanito i omplir del tot el Bernabéu per posar la màxima pressió al rival no li han servit aquest cop als madridistes per aconseguir el seu objectiu.

El Madrid ha guanyat el partit gràcies a un gol de Van der Vaart (precedit de falta) a deu minuts del final, però en cap moment del partit ha donat la sensació que hi podria haver remuntada. Els homes de Pellegrini hi han posat ganes, però els seus rivals també i en canvi els ha faltat el joc per marcar les diferències i aspirar a capgirar l'eliminatòria.

L'Alcorcón ha tornat a donar una molt bona imatge tot i el resultat final dels 90 minuts i s'ha endut les ovacions de l'afició madridista, mentre que els jugadosr del Madrid s'han endut alguns "olés" irònics corejant les accions del rival i una xiulada important al final del partit per part d'una afició madridista molt irritada per un equip que avança i rendeix molt per sota de les espectatives generades durant l'estiu.

El K.O. coper torna a posar tota la pressió sobre Manuel Pellegrini i fa créixer les ombres sobre el projecte multimilionari de Florentino Pérez, que fa uns dies va garantir la continuitat de l'entrenador uruguaià fins al final de la temporada.

Una mica d'humor en forma de vers sempre és bo per passar-ho bé.

En el estadio Santo Domingo
empezó la humillación
el Alcorcón humilde equipo
de segunda división b
al Real Madrid todopoderoso
dio toda una lección
de futbol y resignación.

De cómo Florentino
el gran potentado
sucumbía y no podía
ganar el primer asalto
del triplete ansiado.

En el estadio de Don Santiago
aplausos i abucheos
incierto en el marcador
hasta el único gol local
que esperanzas albergaba

El Real ganó por 1 tanto pírrico
pero el público encrespado
no le gusta el global y perder
el primero de los tres títulos


Aplausos para el perdedor
abucheos para el ganador
con esto está todo dicho
como fue este partido
que la afición en pleno
quiso festejar de antemano
cuando el bombo deparó
la bolita de un modesto
equipo llamado Alcorcón.



Viva Florentino
Vive Dios
que como nuestro equipo
no hay dos
y es verdad, es cierto
para hacer el ridículo
no tenéis par ninguno
que se asimile a vosotros
con un equipo intergaláctico
hecho a base de talonario.

Florentino es enterado
prepotente y versado
con una gran cartera
para fichar por doquier
cualquiera que se ponga a tiro
para satisfacer su ego personal
y hacer la faena al rival.

Florentino, Florentino
¿Para dónde vas tan serio?
Voy a ver hoy
como remontamos
un 4-0 adverso
en mi estadio de ensueño
contra el modesto Alcorcón.


Don Florentino Pérez
¿Que me tenéis que decir?
Ganaremos, ganaremos
con el espíritu de Juanito
El Bernabéu presionará
Y el Alcorcón sucumbirá.
nos defenderemos sin duda
el público lo agradecerá
salvaremos la eliminatoria
y pensaremos en la final.
con goles suficientes
que superen el coeficiente
de goles marcados y encajados


Oigan, socios y aficionados
con el equipo que tenemos
nos plantamos directos
a todas las finales
y seguro que ganaremos.

A ver Florentino,
seamos realistas
de una vez por todas
y no nos cuente historias
que tenemos ya unos años
y nos conocemos lo suficiente
para dudar de este equipo
mimado y bien pagado

Florentino, ándate con cuidado
y recuerda de una vez
que nunca, como los películas
segundas partes fueron buenas
y que por mucho que les pagues
a tus fantásticos jugadores
los títulos no se ganan
con euros o dólares
se ganan con lucha y sacrificio
con humildad y trabajo.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Per riure, per plorar i mil coses més: Un perruquer de l'Hospitalet té que pagar una quota per fer servir la ràdio al seu local

La SGAE demana 12 euros al mes a un perruquer de l'Hospitalet per posar la ràdio al local


Barcelona.-  El perruquer Esteban Criado González no s'havia imaginat mai que no podria posar la ràdio al seu local del centre de l'Hospitalet de Llobregat sense pagar abans. Fins que fa uns dies se li va presentar un inspector de la Societat General d'Autors (SGAE) i li va dir que per posar música al comerç havia de firmar un contracte i pagar una quota mensual, de 12 euros, i el va amenaçar amb accions legals si no ho feia. "¿Però com he de pagar una quota si la gent ve a la meva perruqueria a tallar-se els cabells i no a sentir música?", li va dir Criado a l'inspector.

Criado, que encara no es creu que hagi de pagar si connecta una emissora musical però no si en posa una de tot notícies, es va negar en un principi a firmar el contracte amb la SGAE. "Aquell senyor es va dedicar a prendre mides de la perruqueria i em va advertir que no em podia negar a firmar el contracte, i al cap de pocs dies vaig rebre una carta certificada de la SGAE en què m'amenaçaven amb accions legals", explica el perruquer unisex.

Se sentia la seva música des de la vorera

Criado sap que altres locals del barri han rebut la visita del mateix inspector, sobretot bars. "Però perruqueries, cap. I quan li vaig preguntar per què jo, em va contestar que havia passat per la vorera i havia sentit la ràdio i que, com que és un establiment públic, he de pagar".

El sorprès perruquer ha enviat una carta a EL PERIÓDICO en què denuncia el que considera un abús: "Em reclamen el pagament d'un cànon per tenir una petita ràdio, que no és per lucrar-me, ja que els clients que vénen a tallar-se els cabells no es queden a escoltar-la, es tallen els cabells i se'n van". "És un abús i una injustícia", clama.

Tot i que ha intentat assessorar-se amb un gestor, al final ha decidit subscriure el contracte, que li enviaran la setmana que ve. "La meva dona m'ha dit que no em fiqui en embolics i que és millor que pagui". Això sí, encara no sap si seran 6 o 12 euros al mes. El contracte l'hi aclarirà.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Perquè la seva filla no passés fred, va fer una foguera amb 2 milions de dòlars



Fitxa policial de Pablo Escobar, d'una detenció del 1976. Foto: ARXIU
Fitxa policial de Pablo Escobar, d'una detenció del 1976. Foto: EFE
BOGOTÀ

Internet a mida que passen els dies és una veritable màquina de notícies de tota mena. Cada dia et sorprens de quantitat de curiositats o fets que passen en aquest món en què vivim.
Sense anar més lluny, avui he trobat aquest retall d'una notícia apareguda a l'edició digital  elperiodico.cat.

El capo colombià Pablo Escobar Gaviría, mort el 1993, va fer una foguera amb dos milions de dòlars en bitllets per evitar que la seva filla es morís de fred, en una ocasió en què s'amagaven en una finca de les muntanyes que envolten la ciutat de Medellín.

Així ho ha assegurat Sebastián Marroquín, el nom que des de fa anys té Juan Pablo Escobar Henao, fill del que va ser cap del càrtel de Medellín, en una entrevista amb la revista colombiana Don Juan.

Segons Marroquín, que fa més de 15 anys que viu legalment a l'Argentina amb la seva família, el seu pare va fer aquella foguera amb bitllets perquè la gent que l'acompanyava a l'amagatall passava fred, a més de gana, ja que no tenien provisions, i la més afectada era la seva germana Manuela.

Lector de premsa

El fill d'Escobar ha detallat que un dels costums invariables del seu pare era mirar els telediaris i llegir tots els diaris que podia aconseguir. "No importava la situació de perill en què estigués. Als matins llegia tots els diaris de Colòmbia. Al mig dia i a la nit s'asseia a veure els noticiaris. Mai deia ni una paraula. Observava, a vegades apuntava coses i quan acabava el noticiari simplement apagava el televisor", ha assegurat.

Marroquín ha relatat que el seu pare es va tornar obsessiu pel que fa a la protecció de la seva dona, María Victoria Henao, i els seus dos fills, després de patir un atemptat en què van estar a punt de morir.

Escobar Gaviría tenia una sèrie d'amagatalls disseminats per Medellín i, cada vegada que la família arribava a un d'aquests llocs, els deia que el recorreguessin i si algú era capaç de saber on eren, immediatament l'abandonaven.

IMPORTANT

Moltes de les fotos i videos mostrats en aquest bloc, han estat trobats a internet i se suposen de domini públic. Si algunes de les imatges estan violant les lleis de copyright, per favor envia'm un email i les retiraré de seguida.

Most of the pictures and videos shown in this blog are found from the Web and are believed to belong in the public domain. If any image is in violation of the copyright law, please email me and I will remove it asap.

Seguidors

Més visitats