Recordem a Salvador Espriu, 25 anys després del seu traspàs

Tot i que Coses Meves és un poti-poti variat de diferents temes, avui fent-me ressò de la crida feta per diferents mitjans de comunicació, vull afegir-me a la campanya de publicar un post dedicat a l'insigne poeta i novel·lista català en el 25 aniversari del seu traspàs.

La meva aportació serà la publicació de dos poemes de la seva extensa i variada obra poètica, així com un vídeo de You Tube recitant "la pell de brau" i també un breu resum de la seva vida extret de la Viquipèdia.

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona  1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista  català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.

La producció literària d'Espriu és extensa però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista) , Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.

Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
 
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

SPIRITUAL, AMB LA TROMPETA DE LOUIS ARMSTRONG
 
No s’acaben amb mi la cadena i el temps.
Uns dits purs alçaran el benigne
silenci de Déu,
cada dia i per sempre, damunt el meu crit:
el silenci em dóna l’antic nom de fill.
Mira com lluitaven pel cantó de l’est
folls reis que volien corones de neu.
Aquesta feixuga raó ponderal
els guerrers monarques no suportaran.
No t’ha de commoure, recte pensament,
que vegis més clares o fosques les pells.
I et diré que els negres són germans del blanc,
perquè, quan els pengis, sàpigues plorar.
Si les barques no surten a mar,
pescador, boca closa,
si la vela no guanya la mar,
la suor de l’home de què menjarà?
Ara els camps són erms,
i anirem a la terra d’Egipte,
on el blat ja creix.
Tots els pous són cecs,
i anirem fins a l’aigua tan ampla
a calmar la set.
A la naixença del riu,
alt arquer solitari,
des de l’origen de l’arbre i del riu,
dispara’m sageta cap al ben morir.   



Espero que aquesta petita aportació serveixi per recordar a aquest gran personatge de la literatura catalana. Moltes gràcies.

Un ambaixador àrab cancel·la el seu casament després de descobrir que el 'niqab' amagava una dona barbuda

El Caire.-  Un ambaixador àrab ha cancel·lat el seu casament després de descobrir que la seva futura dona, que es cobria la cara amb un niqab, no era la dona que la família de la noia li havia promès i que, a més, tenia "barba i era guenya", informa avui el diari Gulf News.


El niqab és un tipus de vel islàmic que deixa al descobert només els ulls de la dona i que acostuma a ser de color negre o fosc. És una variant del hijab comuna als països del Golf pèrsic i el Pròxim orient, així com al Pakistan i en algunes comunitats immigrades a altres països. També s'utilitza en menys mesura al Màgrib, al Sud-est asiàtic i al subcontinent indi. Pel seu caràcter extrem, centra les polèmiques sobre la roba adequada i el control sobre la dona. Ha estat prohibit a diversos indrets per considerar-se denigrant, mentre que en d'altres és sinònim de modèstia i pudor. En les comunitats on és tradicional el seu ús, s'aconsella que les noies el portin des de la pubertat per descobrir-se només a casa davant la família més directa.

 

font i imatge: Viquipèdia

Segons l'edició digital del diari, el promès, la identitat o nacionalitat del qual no revela el diari, va al·legar que la mare de la seva futura dona l'havia enganyat mostrant-li fotografies de la germana de la nòvia.

L'ambaixador va declarar davant un tribunal islàmic que en les poques ocasions en què s'havia citat amb la seva futura dona, no s'havia adonat que no era la mateixa que la de la fotografia ni que tenia barba, a causa que en totes les ocasions portava un vel que li cobria la cara.

Quan l'anava a besar

Segons fonts pròximes al judici, citades pel diari, el nòvio no va veure la cara de la seva promesa fins que la va voler besar.

"Va declarar davant el tribunal islàmic que volia besar la seva promesa i que llavors va descobrir que era barbuda i guenya", ha dit la font citada pel diari i que tampoc identifica.

El nòvio, a més de cancel·lar el casament i de denunciar que havia estat estafat, va exigir a la família de la promesa que li tornés les joies, la roba i els regals que havia fet, valorats en uns 135.000 dòlars.

Els espectadors d'un teatre de la ciutat d'Hamburg posen preu a un espectacle teatral

En temps de crisi sempre hi ha qui estudia mesures per pal·liar els efectes negatius de la disposició econòmica.
Per això no fa gaire un teatre de renom alemany va fer una prova pilot per veure com es comportaven els espectadors quan tenien que satisfer el preu de les entrades i els va donar carta blanca perquè tot ells paguessin el que realment podien envers a la seva disponibilitat monetària.
La prova crec que no va tenir l'èxit que es pretenia, tal com pot desprendre's del que cito a continuació: 

El teatre Thalia és un dels mes importants d'Alemanya, i el mes visitat d'Hamburg. Per una de les seves funcions va proposar als seus espectadors pagar el que ells volguessin esperant així veure si el que solen cobrar és l'indicat. La funció en qüestió era Natán el savi de Gotthold Ephraim Lessing, representada el 4 de febrer.

La portaveu del teatre, Claudia Bestenbostel va declarar que la idea és que cadascun pagui el que cregui just pel bitllet. En la pràctica d'això, ningú va arribar a no pagar res, i per contra es van arribar a pagar 180 euros. El preu pagat en mitjana en els mil espais disponibles va ser de 13.11 euros.

Font: Yahoo

Origen de la Festa dels Enamorats del 14 de febrer

Demà celebrem la Diada de Sant Valentí, per això us vull fer cinc cèntims vers l'origen d'aquesta festa.

Per a aquells que pensin que aquest dia se celebra des de fa poc i que va sorgir per l'interès dels grans centres comercials, hem d'assenyalar que realment el seu origen es remunta a l'època de l'Imperi Romà. A l'any 270 d. de C. allà pel segle III exercia a Roma un sacerdot anomenat Sant Valentí. Aleshores governava l'emperador Claudi II, que va prohibir als joves casar-se i viure en matrimoni, això va ser perquè pensava que els joves solters i sense família eren millors soldats ja que no tenien cap tipus de compromís en el cas d'anar a la guerra.

Claudi II també havia prohibit el Cristianisme en aquesta època perquè desitjava ser lloat com el déu suprem, com l'Emperador de Roma.

El sacerdot no dubtà a desafiar a l'emperador, ja que considerava que el decret era injust. Valentí es va revelar i va començar a casar a les parelles joves en secret, sota el ritual de l'Església.

L'emperador Claudi es va assabentar, i va ordenar que ho portessin a palau. Claudi va intentar convèncer a Valentí perquè renunciés al Cristianisme i servís a l'Imperi i als déus romans. Si acceptava, Claudi II li perdonaria i li convertiria en un dels seus aliats. Però, per contra, Valentí no va renunciar a la seva religió i va aprofitar l'ocasió per fer propaganda del cristianisme.

Al principi Claudi II es va mostrar atret per aquesta religió, però l'exèrcit i el Governador de Roma, anomenat Calpurni, li van convèncer per llevar-li-ho del cap i van organitzar una campanya en contra del Sant. Valentí va ser empresonat i l'emperador li va sentenciar a una execució.

Mentre esperava que s'executés la seva sentència a la presó, el seu carceller, anomenat Asteri, li va presentar a la seva filla Júlia, era cega de naixement, perquè Valentí, sent home de lletres, li ensenyés. Malgrat això, Asteri va voler ridiculitzar-li i posar-li a prova, li va reptar al fet que li retornés la vista a la seva filla, Valentí va acceptar i va obrar el prodigi. Asteri i tota la seva família es van convertir al cristianisme, però Valentí no es va salvar de la seva sentència, ja que tement una rebel·lió de l'exèrcit romà i dels pagans, l'emperador va manar executar-lo el 14 de Febrer. Segons la llegenda, es va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui, l'arbre d'ametlles és un símbol d'amor i amistat duradors.

Les restes mortals de Sant Valentí es conserven actualment en la Basílica del seu mateix nom que està a la ciutat italiana de Terni. Cada 14 de febrer se celebra en aquest temple, un acte de compromís per part de diferents parelles que volen unir-se en matrimoni a l'any següent.

Sembla ser que la festivitat de Sant Valentí també va substituir a una altra festivitat d'origen pagà. Era una celebració en honor al déu romà Lupercus, el déu de la fertilitat. A mitjan febrer, els antics romans es reunien en una gruta cridada Lupercal. Allí sacrificaven animals en honor de Lupercus i, en acabar, uns joves adornats amb la pell de les víctimes, recorrien la ciutat assotant amb fuets a les dones que es trobaven al seu pas, convençudes que el déu de la fecunditat els concediria així la seva gràcia. No va ser fins a l'any 496 de nostra era quan el Papa Gelasi va nomenar a Sant Valentí com a substitut cristià del déu pagà Lupercus.

Durant els segles XVII i XVIII a Anglaterra i a França s'originen els costums populars associades al dia de Sant Valentí, consagrant aquest dia als enamorats, i posant de costum l'intercanvi de regals i cartes d'amor.
Els nord-americans van adoptar el costum a principis del segle XVIII, ja que els avanços de la impremta i la baixada en els preus del servei postal van permetre l'enviament de salutacions per Sant Valentí. Cap a 1840, Esther A. Howland va començar a vendre les primeres targetes postals massives de Sant Valentí a Estats Units.

Amistat entre animals, que bonic i quin exemple per tots els humans

Grans amics: Un gos i un orangutan

Un altre exemple de fidelitat i amistat en aquestes imatges que parlen per sí mateixes. Igual que el post anterior, novament dos animals, ens tornen a ensenyar el valor de la paraula amistat. En aquest cas, també són tres els protagonistes d'aquest conte real: un gos, un orangutan i un elefant.

Aquí teniu la petita història dels dos primers protagonistes:
Després de perdre els pares, un orangutan de tres anys d'edat estava tan deprimit que es refusava a menjar i no responia molt bé als tractaments. Els veterinaris creien que es deixaria morir.Un gos vell va ser oposat perdut als voltants del zoològic, i quan va ser portat para dins de la sala de tractament, es va trobar amb l'orangutan, els dos es van tornar amics inseparables.

L'orangutan va trobar una nova raó per viure i s'esforça al màxim. El seu nou amic ho acompanya en les seves activitats. Ells viuen en el nord de Califòrnia i la natació és l'esport favorit d'ambdós, a pesar que Suryia li tem una mica a l'aigua i necessita l'ajuda de l'amic per travessar nadant.
Passen tot el temps junts i podem veure com de feliços són. Junts van descobrir el costat agradable de la vida i el valor de l'amistat.

Però una de les coses que més els hi agrada fer és fer un passeig amb Bubbles, un elefant africà de 27 anys d'edat. Tot un trio d'animals molt curiosos.

 

 

Font: LADRIDO DE AMOR

 

.

Espirit harmònic i mostres de fidelitat més enllà de la seva enemistat

De vegades tenim que mirar al nostre voltant i adonar-nos de tot el que passa. De deixar fora els prejudicis i admirar el comportament dels animals i prendre exemple del seu comportament social. Nosaltres els anomenats animals racionals, moltes vegades potser som més animals que aquestes petites bestioles, que molts de vegades no els hi donen el tracte que es mereixen.

Ells no necessiten de seguretat social, ni de grans emoluments per sobreviure, només els hi cal una petita dosi d'amor i comprensió. Ells no poden parlar per expressar els seus sentiments, però en qualsevol moment et mostren el seu afecte i amor per haver-los ajudat.

A tots ells no els hi cal haver anat a l'escola, simplement ho han aprés tot sols, i no per això deixen de ser sociables, millor dit, ells ens donen mil i un voltes a tots nosaltres que ens considerem persones de seny i que toquem de peus a terra..


Bé, no vull fer-me més pesat i a continuació us mostro aquest vídeo que mostra a un home sense llar que viu als carrers de Santa Bàrbara (Califòrnia, USA) amb les seves mascotes. Tots els dies està al carrer State, i la gent li dóna diners per treure'ls fotos.

Els animals estan ben alimentats i són molt mansos i sociables. Són una família. L'home li va fer un arnés al gat perquè el gos pogués portar-ho i no hagués de caminar tant. En algun moment va aparèixer el ratolí, i veient que ningú se'l va voler menjar, es va sumar la família.

L'home explica que una vegada algú li va oferir 20$ si li deixava treure una foto a les seves mascotes, i des d'aquest moment, els 4 "treballen" al carrer demostrant al món que és possible que éssers que històricament van ser vists com a enemics, visquin junts en bona harmonia.


 

Coses Meves estrena un nou disseny

Coses Meves estrena un nou disseny

Hola, com us havia anunciat el bloc té un nou disseny. No sóc cap professional de pàgines web però he procurat fer-lo més vistós incorporant una nova columna lateral i jugant una mica amb els colors.
M'agradaria saber molt la vostra opinió i si creieu oportú que em féssiu arribar qualsevol suggeriment.  També quedaria agraït que diguéssiu que us semblen els posts que vaig publicant. Res més, espero que aquest nou format sigui del vostre grat.

Envàs per comprovar la frescor de la llet

Cada cop hi ha més controls de qualitat i també mesures de sanitat dels aliments. No fa gaire un dissenyador xinés, Ko Yang ha exposat el seu descobriment, un envàs a mena de termòstat que capta la frescor de la llet. Aquests briks  per a la llet resulten ser molt innovadors, indiquen la frescor de la llet mitjançant el canvi en diferents colors. Amb el pas del temps, el quadre blanc a poc a poc es convertirà en taronja fosc. I quan el quadre de la llet és totalment de color taronja, significa que ha expirat la llet, i per tant ja no és apte pel consum amb certes garanties.

Primera avioneta amb motor elèctric

En la carrera per migrar la tecnologia utilitzada en els nostres mitjans de transport cap a aquelles més respectuoses del medi ambient i sustentables, es va aconseguir la setmana passada un gran pas cap a endavant. L'empresa Yuneec va anunciar que la seva avioneta "i430", 100 per cent elèctrica, es comercialitzarà en el 2011. Si bé les actuacions elèctriques estan començant a posicionar-se al món, l'aviació sense l'ús de combustibles fòssils segueix sent un desafiament tecnològic colossal.

Encara que no crec que les grans línies aèries comercials tinguin plans de dissenyar aeronaus que volin únicament amb energia elèctrica en la propera dècada, l'empresa Yuneec International amb base a Xangai ja va realitzar proves de vol per a la seva avioneta de dues places modelo "i430". Aquesta estarà a la venda el proper any a un preu de 89.000 dòlars, un preu comparable a una BMW X6 o una Porsche Cayenne bé equipada. A l'octubre passat es va inaugurar la primer fase de la fàbrica de 25.000 m² que conté la seva pròpia pista d'aterratge, i és la primera al món a dedicar-se exclusivament a avions elèctrics.

La "i430" ofereix nombrosos avantatges, més enllà de la seva baixa petjada de carboni. El baix soroll és sens dubte una d'elles. Els motors d'avions nois, com els Cessna, es caracteritzen per tenir un soroll en la cabina d'uns 90 decibels que dificulta la conversa entre passatgers. El motor de la "i430" és ultra silenciós: gairebé no l'hi escolta tant des d'endins com fora de la cabina. Addicional-ment, a preus d'electricitat nord-americans, l'hora de vol costa únicament 2 dòlars en "combustible" i requereix marcadament menys manteniment que un avió tradicional.

La seva autonomia, calculada entre 1,5 i 2,5 hores segons el pack de bateries utilitzat, és encara limitada. En cas d'esgotar les bateries abans d'hora, la "i430" es comporta gairebé com un planador i solament baixa 1 metre cada 25 que avança donant temps al pilot per triar un lloc segur on aterrar. Després s'ha de trobar un endoll per recarregar-ho, la qual cosa en moltes circumstàncies no ha de ser tasca fàcil.

Les bateries és també un problema a resoldre. Si són com les dels petits avions a control remot, tenen una vida útil de 3 anys. És fonamental establir un sistema de reciclat per a aquestes, atès que els seus components són extremadament tòxics.

Amb aquest reportatge en vídeo us en podreu fer una idea