Unes postres pels més llaminers, però també pels més rics!!

En un món, cada cop més ple de pobresa, et fas creus quan trobes notícies com aquesta, que et posen els pels de punxa i et fan xisclar i dir:  Però en quin món vivim, és possible, que uns tant i altres tan poc?
De veritat és una incongruència molt gran, però, alhora no deixa de ser una realitat palpable, quan la Humanitat fa mans i mànigues per sortir de la crisi, hi ha col·lectius que sembla que això no vagi amb ells, quina llàstima, si una part dels guanys d'aquestes postres es dediquessin a resoldre problemes cabdals, potser aconseguiríem millorar l'estatus social de molts paisos que lluiten per sobreviure i que no tenen ni un mos de pa per menjar. 

Els llocs HotelBlog i Forbestraveler van seleccionar els deu més luxosos i exclusius; la llista inclou maduixes amb diamants, pastís de fulla d'or i fins a una joia en xocolata

Domes Truffle IceDome's Truffle Hissi. Es ven en el restaurant Mezzaluna de la capital tailandesa, Bangkok. Està compost per un gelat de tòfona Perigord en capes amb coberta de xocolata i fulles d'or comestible, banyat amb una copa de cognac Moyet Tres Vieille Gran Champagne No. 7. El seu preu és de 200 dòlars.

.

 The Madeleine Truffle. Està feta amb xocolata Valrhona i crema fresca, es deixa reposar durant 24 hores en oli de tòfona pur i beines de vainilla. Es forma damunt d'una tòfona Perigord i es ruixa de cacau en pols. Només es troba a la venda sota comanda i es lliura en una caixa de plata per a joies. És elaborada pel danès Fritz Knipschildt. Es ven en la seva tenda oficial en l'estat nord-americà de Connecticut. El preu per unitat és de 200 dòlars.

Xocolata Variation. Es pot degustar en el restaurant de l'Hotel Lebua a Bangkok i és tota una barreja de sabors. Consta de diverses postres en un sól.; un sorbet de champagne Louis Roederer Cristall Brut 2000, una cullerada d'or comestible i mousse de maduixa i xocolata, tot això banyat en cognac. Surt a un preu de 640 dòlars.

Chocolate VariationBrownie Extraordinaire with Saint Louis. És un brownie recobert d'avellanes cobertes amb caramel. Se serveix al costat d'una ampolla clàssica de perfum de cristall Saint Louis que conté un rar vi "Quinta de Noval 1996" usat per refrescar la boca abans de cada mossegada a les postres. El seu cost és de mil dòlars. Es ven a l'Hotel Tropicana d'Atlantic City, a Nova Jersey.

 

Golden Opulence Sundae. És el sundae més car del món. Està fet de gelat de vainilla de Tahití banyat d'una infusió de vainilla fumada de Madagascar i cobert per una làmina d'or comestible de 23 quirats. Es menja amb una cullerada d'or i s'acompanya d'un petit bol de caviar dolç que es degusta amb una cullera de nacre. El seu preu és de mil dòlars i se serveix en el popular Serendipity 3 de Nova York.

 Sultan's Golden Cake. La seva preparació porta un temps de 72 hores i solament es troba disponible sota comanda. Està compost per una llesca d'or comestible que cobreix el pastís. S'esquitxa de préssecs, figues, peres i altres fruites que s'han marinat prèviament en rom jamaicà durant dos anys. El seu preu és de mil dòlars i es pot sol·licitar en el restaurant de l'hotel Ciragan Palace Kempinski a Istanbul, Turquia.

Brownie ExtraordinaireMacarons Haute Couture. Els macarones són un de les postres tradicionals de França. Fets a base mantega, merenga i xocolata  Aquests pastissos "d'alta cuina" es poden trobar en la pastisseria Pierre Hermé de la capital francesa. 

Macarons Haute Couture 

El preu depèn dels ingredients que s'utilitzin per preparar-se encara que per mitjana es poden gastar 7 mil dòlars.

El macaron (de vegades en espanyol macarró) és un pastisset tradicional francès fet de clara d'ou, ametlla mòlta, sucre glas i sucre.




The Fortress Aquamarine. Es pot degustar en el restaurant The Fortress a Sri Lanka. Les postres té una escultura de xocolata que deté una aiguamarina de 80 quirats. La presentació la completen alguns cristalls fins que no van inclosos en el preu. La joia pot portar-se després d'haver degustat les postres. El seu preu aconsegueix els 14 mil cinc-cents dòlars.


















Frrozen Haute Chocolate. També es pot menjar en el restaurant Serendipity 3 de Nova York. Està fet de 28 classes diferents de cacao. Està banyat per cinc grams d'or comestible servit en una copa amb incrustacions de diamants blancs. La cullera amb la qual es degusta és un obsequi i també està decorada amb diamants. El seu preu és de 25 mil dòlars.




Maduixes Arnaud. Aquestes postres són úniques al món. Es troben a la venda en el restaurant Arnaud de Nova Orleáns. Consisteix en un plat amb maduixes marinades en menta i crema, les quals són acompanyades per un anell amb un diamant que va ser possessió de Sir Ernest Cassel. Costa al voltant d'un milió quatre-cents mil dòlars.



Stilt Fisherman Indulgence

Aquestes postres són tot un luxe. Catalogat com el més car de món a més de ser una creació exclusiva pels gustos més refinats és servit acompanyat d'una aiguamarina de 80 quirats. Aquesta dolçor costa ni més ni menys que 14.500 dòlars  i es pot aconseguir en un exclusiu parador anomenat The Fortress, a Sri Lanka. És preparat a força de crema irlandesa, envoltada de pa d'or, compota de fruites i una salsa de xampany, l'escultura és de xocolata i fa al·lusió a la pesca, activitat típica del lloc.

Una proposició indecent: viatjar, però si tens 1 milió d'euros per gastar

Ja hi ha compradors per l'oferta d'aquesta singularvolta al  món del Patrimoni de la Humanitat

La iniciativa, engegada el passat mes per Veryfirstto.com, un lloc web especialitzat en experiències a mesura, inclou en les seves despeses una donació de 10.000 lliures esterlines (11.746 euros) per a la Unesco i inclou visites a cadascun dels 962 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat.

El fundador de l'empresa, Marcel Knobil, ha explicat que aquests dos viatgers han expressat el seu ferm interès per convertir-se en els primers viatgers a embarcar-se en aquest viatge.

Per la seva banda, el comprador xinès que estudia actualment un doctorat ha assenyalat que haurà de finalitzar els seus estudis abans de començar el recorregut, mentre que l'empresari italià és a punt de reservar.

"Tenint en  molt en compte que algunes persones estan disposades a pagar per una o dues setmanes de vacances, el paquet ofereix una bona relació qualitat-preu. La major preocupació ha estat la quantitat de temps lliure necessari", ha destacat Knobil.   

font: expansion.com

Un ascensor xinés, record Guinness, tres vegades

L'ascensor a l'aire lliure més alt del món: Bailong Elevator

Conegut popularment pels vilatans com l'Ascensor dels Cent Dracs, Bailong Elevator es tracta d'un ascensor únic en el seu estil que ha marcat tres rècords mundials en el Llibre Guinness. Situat en el vessant d'una muntanya rocosa a la regió de Wulingyuan, a la província d'Hunan (Xina), s'eleva a una altura de 330 metres oferint als turistes l'oportunitat d'obtenir una meravellosa vista des del punt més alt del lloc d'una forma molt més còmoda i ràpida.
Aquest projecte, amb un pressupost de 120 milions de iuans, aproximadament uns 15 milions d'euros, va ser iniciat en 1999 i finalitzat amb èxit en 2002. La seva construcció va tenir nombroses dificultats no només tècniques per als enginyers xinesos, sinó també polítiques, donada la pressió de nombrosos grups ecologistes i ciutadans del lloc els qui s'oposaven a l'execució d'aquestes obres per trobar-se en un espai protegit, designat oficialment com a Patrimoni de la Humanitat.


Malgrat els cinc milions de visitants que acull la zona anualment, la construcció d'aquest inusual ascensor va poder desenvolupar-se sense interrompre les activitats turístiques, executant l'excavació dels conductes i pous en una zona estratègicament triada formada principalment per arenisca de quars. Una vegada aacabada, aquesta obra d'enginyeria no va obtenir un, sinó tres premis en el Llibre Guinness dels Rècords. El primer, per ser l'ascensor més alt d'exposició a l'aire lliure del món, el segon per ser l'ascensor turístic de dos pisos més alt del món i el tercer, per ser l'ascensor més ràpid amb major càrrega de passatgers del món
Font i imatges: fierasdelaingenieria.com

 
font i imatges: fierasdelaingenieria.com

IMPRESSIONANT, OI?

I com sempre, aquí teniu un video per corroborar les imatges

Heu vist vaixells diminuts dins una ampolla, però heu vist mai un jardí en miniatura?

No solament delicats vaixells diminuts, la naturalesa també pot ser embotellada i no ens referim a posar aigua mineral en flascons de vidre. David Latimer va plantar un jardí en 1960 dins d'una ampolla de quasi 40 litres  i solament l'ha regat un cop en la seva vida. El jardí s'autoalimenta a través de fotosíntesi i ha de ser regat una vegada cada 53 anys, per la qual cosa fa 40 anys que no es destapa.

Existeixen persones a les quals se'ls moren fins als cactus per mandra i oblit, però David Latimer és un geni «verd». El jardí dins d'una ampolla ha creat el seu propi ecosistema en miniatura malgrat estar aïllat del món exterior. El jardiner en qüestió afirma que mai ha podat aquest jardí, per la qual cosa sembla haver crescut fins al màxim possible que li dóna l'ampolla de 37,8 litres. La NASA s'ha interessat també en aquest tipus de projectes perquè podria servir com a prototips per omplir de flora l'espai.

Com explica el Daily Mail, els jardins dins d'una ampolla funcionen correctament perquè el seu espai segellat crea un ecosistema totalment autosuficient en el qual les plantes poden sobreviure mitjançant la fotosíntesi per reciclar els nutrients. L'únic contacte que hi ha amb l'ambient és la llum que ingressa a través del vidre de l'ampolla, la qual cosa li dóna energia a les plantes com perquè s'autoalimenten. La mecànica és simple. L'aigua de l'ampolla és presa per les arrels i s'allibera en l'aire durant la transpiració, que es condensa i torna al fons de l'ampolla i retroalimentació a les arrels.

El cicle s'esgota cada 50 anys, i per això és que cal regalar-les solament una vegada en la vida. De nit, la planta respira cel·lularment i aprofita els nutrients emmagatzemats. També usa la respiració cel·lular per descompondre el material llançat per la planta i els seus bacteris s'encarreguen dels processos de reciclat de l'oxigen i diòxid de carboni, reutilitzant tot com si d'un petit exemple de l'ecosistema es tractés.
Com fer el teu

La idea d'un jardí d'ampolla és la de crear un microcosmos. Ha de tenir el seu propi hàbitat especial i ha de requerir poc manteniment. Per començar has de seleccionar un recipient de vidre de grandària considerable i amb un coll gruixut com per poder manipular amb facilitat. Fins i tot pots usar una peixera. Després necessites una mica de compost, unes capes de sorra gruixuda, sorra fina i còdols, completant amb les plantes sobre ells. La Tradescantia és l'espècie triada per a aquest jardí, així que en vistes de la seva eficiència, aquesta podria ser una bona selecció. Després de plantar-les, una lleu capa de grava i un reg acurat ja conclourà la primera i fonamental fase. Posa el recipient en un lloc on pugui rebre llum solar o uns bons focus de llum artificial i ja. Més tard hauràs de cuidar-la d'a prop i verificar que el procés d'alimentació s'estigui donant correctament. Vas pel bon camí per tenir un jardí de 53 anys.

L'Aplec de Foix 2013

Tot i que l'Aplec de Foix d'enguany ja s'ha celebrat i ha tingut unes connotacions festives, com pot ser celebrar 25 anys, que avui s'escauen, he cregut oportú fer aquest apunt sobre el que va passar aquest passat Dilluns de Pasqua, dalt el Santuari de Foix

Un any més, quan arriba el Dilluns de Pasqua, el santuari de Foix és l’eix central d’un aplec  on s’arrepleguen moltes famílies per compartir una jornada de bona germanor i assistir a la missa en llaor de la patrona del Penedès, Santa Maria de Foix.

Enguany, no ha estat una excepció i altra vegada els voltants del santuari han congregat una bona multitud de famílies amb ocasió de la celebració del tradicional Aplec de Foix.

Tot i que els condicionants meteorològics  d’enguany no eren gaire esperançadors, ja que preveien que plouria, no va ser així. El matí es va llevar un xic rúfol, però poc a poc va fer acte de presència, un sol ben radiant, acompanyat , això sí d’un vent força molest, però aquest condicionant no va ser un impediment perquè la paella d’arròs es pogués fer i la gent  gaudís d’aquest aplec.

Fa ja vint-i-cinc anys que el santuari de Foix es va restaurar i per aquest fet, l’Associació Cívica del santuari de Santa Maria de Foix va convidar al president de la Diputació, Salvador Esteve Figueras , com també al bisbe de Sant Feliu, monsenyor Agustí Cortés, que va presidir la missa del migdia junt a mossèn Miquel Raventós i altres sacerdots de la comarca, com és costum.

La festa va començar amb la pujada a peu al santuari de Foix i després de la missa, hi havia preparada una paella per a 400 persones, a càrrec del restaurador local, Pere Torrents  i el seu equip de col·laboradors, després de dinar, gresca i rifa d’una monumental mona.

També va ser present, l’arquitecte que va iniciar el projecte de restauració del santuari, Rafael Vila, així com el fill de l’escultor  Emili Colom que va fer la imatge de la Mare de Déu  que actualment es venerada,  a banda de l’equip de govern de l’Ajuntament, encapçalat pel seu Alcalde, Jaume Brichs, també ens van acompanyar entre altres, el diputat provincial de Turisme, Ramon Riera, batlle de Torrelavit.

En el decurs de la missa es va llegir com s’havia fet el procés per poder restaurar el santuari i també van fer diversos parlaments, entre ells, el  del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve,  que va deixar palesa la feina i l’esforç de tots els que d’una o altra forma han contribuït, perquè el santuari de Foix sigui un punt de referència, per la seva privilegiada situació i pel significat que té per tot el Penedès i que era tot un orgull per la Diputació haver pogut treballar fa 25 anys  essent sensible a la demanda d'ajuda, refermant un cop més, la postura de la Diputació d'estar al servei dels  pobles  en aquest projecte de restauració a fi de vetllar pel patrimoni històric recuperat i que felicitava a l’associació que té cura del santuari per la feina i dedicació que hi ha esmerçat.

Com sempre la missa va acabar amb el cant dels Goigs i la veneració a la Verge de Foix, a continuació, totes les autoritats presents van signar en el Llibre d’Honor del santuari on van deixar reflectides les seves impressions.

25 anys de la restauració del Santuari de Foix (4-4-1988)

Començo aquest article del vint-i-cinquè aniversari de la restauració de Foix, amb el text que es va posar en el llibre "Retalls i curiositats de Torrelles de Foix", del qual sóc autor junt a A.Parellada i J.Güell, per tal de fer una acurada introducció a l'esdeveniment.

" L'any 1978, un grup de veïns i veïnes de Torrelles,va iniciar a nivell popular la restauració del Santuari de Foix; aquest grup va autoanomenar-se "Amics de Foix" i tots ells, moguts per l'afany i la bona voluntat van contribuir amb el seu treball desinteressat, a recuperar Foix. Van aconseguir restablir el tradicional Aplec, després de molts anys de no celebrar-se a Foix, ja que es celebrava als Giberts.
Una voluntat fèrria i sense cap ànim de lucre va permetre a aquest grup de persones altruistes -mercès a la campanya "Salvem Foix"- recaptar una sèrie de diners per poder endagar la desitjada restauració del Santuari. Per això, el 29 de juny de 1982, la Diputació de Barcelona va aprovar el projecte de restauració del Santuari de Santa Maria de Foix, i, el 13 d'octubre del mateix any va signar-se la documentació.
El 4 d'abril de 1988, fou una data memorable en la història de Torrelles, ja que amb la presència d'autoritats de la Diputació i de l'Ajuntament de Torrelles de Foix i amb l'assistència del Cardenal Jubany es va posar la Verge al cambril i tot seguit va consagrar-se l'altar en un acte solemne on van participar tots els mossens de la comarca i tot seguit s'hi va celebrar la missa".

Tot i que en l'Aplec d'aquest any es fes esment, avui és exactament la data del seu aniversari. En el decurs de l'Aplec es va llegir aquest manifest, he posat els noms i cognoms, tal com està redactat, però considero que sempre hi pot mancar algun nom i no m'agradaria que això passés.

                                                               Algunes imatges de l'Aplec d'enguany

25 anys de la restauració del santuari de Foix

Aquesta restauració que avui celebrem el seu 25è aniversari va ser embastada el 1976 després que el Centre Excursionista del Penedès decidís fer una missa del gall al nostre santuari, tothora que tenia el costum de fer una missa del gall en un indret de muntanya que tingués església i amb tot, mossèn Tutusaus al capdavant de l’agrupació muntanyenca es decantà per celebrar aquest mateix any, la missa del gall a Foix.

Fruit de tot aquest enrenou, un petit grup de torrellencs es va posar a treballar de valent, perquè la gent pogués arribar fins dalt del santuari, clavant diversos cartells com “benvinguts a Foix, respecteu el santuari” i altres per promocionar la missa i establint una relació cordial amb el CEP a fi de prestar ajuda i col·laboració en la preparació de la missa que va tenir una molt bona acceptació i un èxit aclaparador.

Després del període de festes nadalenques i vist l’entusiasme dels col·laboradors en organitzar la missa es va fer una reunió en el marc del Casal Torrellenc entre l’Ajuntament, Centre excursionista i voluntaris de la missa del gall on el batlle del moment, Emili Pardo, ens va mostrar una proposta del diputat provincial, Josep Pallerola per tal de fer realitat una restauració de Foix. Eren temps de canvi, però tot i així, empesos per l’ànim un grup de persones van posar fil a l’agulla i van començar la campanya “Salvem Foix”. I, mans a l’obra i mai millor dit, cada diumenge voluntaris pujaven fins a Foix per fer de manobres amb l’assessorament de  diversos paletes, com Mariano Marteles Crespo, Estanislau Ferrater Gabarra, Salvador Vallès Collado, Antoni Ferrer Crusat i Pere Torrents, per part del Centre excursionista, tots ells coordinaven les tasques diferents diumenges i la resta de voluntaris: Jaume Pujades Bordes, Lluís Canals Gili, , Matilde Carbó Vallès, Manel Cervera i Gallemí, Josep Escofet Galimany, Teresa Llop Sogas, Joan Domènech Artiga, Albert Parellada Guixens, Francesc Carbó Rosell, Rosa Bartrolí Torrents, Pilar Bartrolí Torrents, Antoni Segura Gallego, Magí Ferrer Costa, i també gràcies a l’aportació econòmica de diversos torrellencs, aquest projecte de restauració fos una realitat a curt termini i començant per l’aixecament de 3 m. del costat del santuari a fi de salvar l’arcada de punt d’ametlla de l’església, que es feia difícil d’arranjar. Vistes les dificultats amb què ens topàvem, tant mossèn Bartomeu Elías, com Julià Altet, van establir contacte amb un jove arquitecte, Rafael Vila per fer un nou projecte de restauració i aquest el presentà a la Diputació presidida pel senyor Antoni Dalmau i com a responsable de Patrimoni, el també arquitecte, Antoni González, amic personal del jove impulsor del projecte. Un cop acceptat el projecte, s’inicien les obres de restauració per un espai de cinc anys i arriba el 4 d’abril de 1988, data en què essent alcalde, Joan Torrents es procedeix a beneir les obres de restauració i consagració de l’altar per part del cardenal Narcís Jubany i també de la benedicció de la imatge de la verge de Foix, obra de l’artista Emili Colom. 

Des d’aquell 4 d’abril, han transcorregut 25 anys i el santuari continua viu mercès a la col·laboració de voluntariat i motivació per tal de mantenir aquesta flama d’orgull que empara la verge patrona del Penedès i que al llarg de la seva història, sempre ha tingut un ressò especial per a qualsevol generació; han passat moltes persones i el record sempre perdurarà, de ben segur entre tots nosaltres, perquè la marededéu sempre ens estendrà la seva mà i ens acollirà en el seu cor ple de bondat i humanitat.