21 inventors que van ser víctimes dels seus descobriments

Els inventors es defineixen com les persones que pensen per primera vegada alguna cosa i, a més, ho porten a terme en forma d'alguna cosa que no existia abans. La paraula "inventor" ve del verb llatí invenire, inventar, trobar. Els inventors, doncs, són persones curioses i inquietes per naturalesa. No obstant això, de vegades posen tanta passió en el que fan que acaben morts per culpa dels seus propis invents.

Morts que van ser la conseqüència directa de la invenció (quan aquesta ha fallat , per exemple) o la causa indirecta de la mort de l'inventor (com en el cas de l'exposició a elements nocius en un laboratori). Sigui com sigui, a continuació teniu una llista d'aquesta classe d'inventors. Inventors que potser haguessin seguit vius durant uns anys més si no haguessin inventat res.

1. Li Si

Li Si va ser executat en el 208 a. C. pel seu propi mètode d'execució després de ser declarat culpable de traïció: els 5 dolors. Pel que sembla,  Li Si era reconegut per les màquines de tortura que era capaç de concebre.

 2. James Douglas

Aquest escocès va ser decapitat en 1851 per una eina inventada per ell mateix per a tal efecte: La Donzella (també coneguda com Scottish Maiden), que és una forma primerenca de guillotina o de forca. Actualment, La donzella es mostra en el Museu Nacional d'Escòcia

3. Henry Winstanley

Aquest inventor britànic va morir en el seu far, el Far d'Eddystone, durant la gran tempesta de 1703.

4. Jean-François de Rozier Pilâtre

Aquest inventor francès va morir quan el seu globus es va estavellar prop de Wimereux, en el Pas de Calais, en el curs d'un intent de creuar volant el Canal de la Manxa. El juny de 1783 va presenciar el primer vol de globus dels germans Montgolfier.

5. Horace Lawson Hunley

Aquest inventor nord-americà va morir en 1863 en un submarí de la seva pròpia invenció, l'HL Hunley.

6. William Bullock

El seu peu va quedar atrapat en un dispositiu rotatori d'impremta que ell havia inventat el 1867, la primera màquina d'impremta capaç d'alimentar-se a partir d'un rotllo de paper. Va desenvolupar gangrena que va portar a la mort 4 dies després.

7. Cowper Phipps Coles

El capità Cowper Phipps Cols (1819 - 7 de setembre de 1870) va ser un oficial de la Marina Real Britànica i inventor. Va inventar una bassa amb una torreta blindada giratòria, que va ser batejada com Lady Nancy. La seva torreta va ser usada de manera reeixida en diversos bucs de l'època. A bord d'un vaixell equipat amb la seva torreta, va naufragar en una borrasca en el cap Finisterre el dia 7 de setembre de 1870: per assegurar la navegació, l'almirallat va decidir agregar un extens aparell el qual va elevar el centre de gravetat del buc fent-ho perillosament inestable

8. Otto Lilienthal

Aquest inventor alemany va morir a causa d'un 56 peus (17 m) en caure quan la seva ala delta va perdre sustentació durant un vol de 1896. Treballant conjuntament amb el seu germà Gustav, va realitzar més de 2000 vols en planejador del seu disseny, començant el 1891 amb la seva primera versió del planejador, el Derwitzer.

9. William Nelson

El 1903, aquest inventor nord-americà va morir quan va caure de la seva bicicleta motoritzada mentre realitzava proves a General Electric.

10. Franz Reichelt

La mort d'aquest inventor austríac, l'any 1912, es va deure a la caiguda del seu paracaigudes des de de la torre Eiffel. Pel que sembla el paracaigudes no es va obrir. Fins i tot es disposa de l'enregistrament del desastre

11. Thomas Andrews

El 1912 va morir aquest arquitecte del Titanic, precisament quan el Titanic es va enfonsar després de col·lisionar amb un iceberg.

12. Aurel Vlaicu

El 1913, l'avió Vlaicu II es va estavellar a les muntanyes dels Carpats, i en ell anava aquest inventor romanès.

13. Valerian Abakovsky

El 1921, aquest inventor va morir quan l'Aerowagon va descarrilar durant el viatge de prova. L'Aerowagon era un invent seu: va ser un vagó experimental d'alta velocitat equipat amb un motor d'avió.

14. John Godfrey Parry-Thomas

L'any1927, la seva mort es va produir quan la cadena de transmissió del seu cotxe es va trencar en una carrera, produint-li a una lesió en el cap irreversible.

14. Alexander Bogdanov

El 1928, l'inventor de la transfusió de sang va morir quan es va fer una transfusió a si mateix de sang que estava contaminada (alguns diuen que el grup sanguini era incompatible).

16. Max Valier

El 1930, va morir quan un dels seus motors de combustible líquid va explotar en l'escriptori del seu laboratori. Valier va ser un dels pioners de la indústria de coets i és un dels fundadors de la Deutsches Verein für Raumschiffahrt (la Societat per al Vol Espacial d'Alemanya (DVfR)).

17. Marie Curie

Després de quedar-se cega, va morir, el 4 de juliol de 1934, a la Clínica Sancellemoz. Va morir d'anèmia aplàsica a causa de la constant exposició a elements radioactius, els nocius efectes dels quals eren encara desconeguts. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos Premis Nobel en diferents especialitats, Física i Química.

18. Thomas Midgley, Jr.

Va inventar els llits automàtics per a discapacitats, que tenen mecanismes que permeten elevar-lo automàticament. En una prova, va caure i es va entortolligar accidentalment entre les cordes del mecanisme d'elevació, morint escanyat, això va ser l'any 1944.

Va ser un dels desenvolupadors de la bomba atòmica, i va morir per contaminació de la radioactivitat del plutoni del laboratori. Aquest fet va passar l'any 1945.

20. Louis Slotin

A l'igual que Harry K. Daghlian, aquest desenvolupador de la bomba atòmica també va morir per contaminació. Va ocórrer el 1946.

21. Donald M. Campbell

El 1966, va morir quan la seva llanxa (amb el motor de velocitat inventat per ell) es va bolcar en una cursa.
Vía | Buzzle
xakataciencia.com

Troben una nova classe de planeta mai vist abans: una 'megaterra'

Es troba una nova classe de planeta mai vista abans: un 'megaterra'

                                                               Kepler-10c és 2,3 vegades més gran que la Terra i 17 vegades més pesant /                                                                   HARVARD-SMITHSONIAN CENTER FOR ASTROPHISICS / DAVID AGUILAR

M'ha sorprès en el moment que he publicat el post, he vist l'article de l'edició digital del Ara.cat i per això l'he encabit en el mateix.
No solament estem davant d'una nova categoria de planeta, anomenada "megaterra" (doncs és molt major que qualsevol de les "superterres" descobertes fins ara), sinó que teòricament un planeta així no podria existir en forma rocosa, sinó com un gegant gasós estil Júpiter. El seu nom és Kepler 10c i té un massa equivalent a 17 terres. Es localitza a uns 560 anys llum de distància, en la constel·lació de Draco.

La troballa ha estat anunciada per un equip d'investigadors del Centre Harvard-Smithsonian d'Astrofísica (CHA) en el marc de la trobada anual de la Societat Astronòmica Americana (AAS). I ha estat possible gràcies a les observacions del Telescopi Nazionale Galileu des de Canàries.

En paraules de Xavier Dumusque, autor de la troballa i director de l'estudi:

 Ens hem quedat atònits quan ens vam adonar del que havíem suposat. És el Godzilla de les Terres!!! Encara que, a diferència del monstre del cinema, Kepler 10c té implicacions positives per a la vida. [...] Kepler 10c no ha anat perdent la seva atmosfera al llarg del temps. De fet, és prou massiu com per retenir la seva, si és que alguna vegada va arribar a tenir-la -explica Dumusque-. Va deure formar-se tal com ho veiem ara

Kepler 10c orbita un estel molt semblat al Sol una vegada cada 45 dies, és a dir, extraordinàriament ràpid per a un món de la seva massa. Ara, Kepler 10c desafia la nostra comprensió de com es formen planetes, i alguns astrònoms suggereixen que trobarem molts més planetes d'aquesta classe. cal posar també la mirada en els estels més vells, com és el cas de Kepler 10c, que pertany a un sistema que té uns 11.000 milions d'anys d'antiguitat, la qual cosa significa que es va formar menys de 3.000 milions d'anys després del Big Bang.

Fins ara aquesta classe de sistemes no cridaven la nostra atenció a l'hora de trobar exoplanetes perquè no es considerava que fossin capaços d'originar mons rocosos (els elements pesats que es necessiten per formar-los, com el silici o el ferro, no existien al principi, doncs es van forjar en els estels). Però Kepler 10c ens demostra que sí, i si a una edat tan primitiva és possible trobar mons rocosos, també és possible que trobem vida... la qual cosa multiplica per molt les probabilitats de trobar planetes habitables.

Via | SINC

Astrònoms de l' Institut Harvard-Smithsonian han descobert un nou tipus de planeta: un món rocós que pesa 17 vegades més que la Terra i al qual han batejat amb el nom de 'megaterra'. Fins ara els astrònoms consideraven que un planeta de dimensions grans necessitava una quantitat d'hidrogen tan gran per formar-se que necessàriament es convertia en un gegant de gas. Aquest és el cas de Júpiter. Avui, els científics saben que estaven equivocats: un planeta pot ser sòlid encara que les seves dimensions siguin gegantines. Les megaterres no només són possibles: existeixen.

La descoberta ha suposat un daltabaix per als científics, que veuen com les antigues teories han quedat desmuntades. "Ens hem quedat molt sorpresos en adonar-nos del que hem trobat", ha indicat l'autor principal del treball, Xavier Dumusque. "És el Godzilla dels planetes. Però a diferència del monstre de la pel·lícula, Kepler-10c —el nom amb què han batejat el planeta— té implicacions positives per a la vida", ha afegit. La megaterra gira al voltant una estrella similar al Sol un cop cada 45 dies. Es troba a uns 560 anys llum de la Terra, en la constel·lació de Draco.

Kepler-10c va ser descobert originalment per la nau espacial Kepler, la sonda de la NASA que busca planetes fora del Sistema Solar. La sonda permet als astrònoms calcular la grandària física del planeta, el seu diàmetre, però no pot determinar si un planeta és rocós o gasós.

Kepler-10c té un diàmetre d'uns 29.000 kilòmetres, 2,3 vegades més gran que la Terra. Inicialment els astrònoms van creure que es tractava d'una mena de Neptú, un planeta que, tot i tenir una carcassa grossa, és gasós. La utilització del telescopi Galileu, ubicat a les illes Canàries, va permetre arribar a la conclusió que el planeta pesa 17 vegades més que la Terra. Això implica que Kepler-10c ha de tenir, necessàriament, una composició densa de roques i altres sòlids.

Un cas únic?

Un planeta gegant, una megaterra, sòlida. Els científics s'enfronten a un món ignot, a una possibilitat que fins ara ni es contemplava. La qüestió és, ara, saber si el de Kepler-10c és un cas únic i, per tant, no tira per terra la teoria que els grans cossos del cel només poden ser gasosos. Amb tot, alguns científics consideren que, analitzant les dades, es pot concloure que Kepler-10c no és l'excepció que confirma la norma: el planeta no està sol, n'hi ha més, de megaterres.

Reescriure la història de l'Univers

Però Kepler-10c no només ha fet replantejar-se la teoria del caràcter gasós dels grans planetes, sinó que també té importants implicacions per a la història de l'Univers i les possibilitats que hi hagi vida més enllà de la Terra. Kepler-10c té uns 11.000 milions anys, és a dir, es va formar uns 3.000 milions d'anys després del Big Bang. En aquell moment, l'Univers contenia només hidrogen i heli. Els elements més pesants, com el silici i el ferro, necessaris per a la formació de planetes rocosos, no van aparèixer fins que les primeres generacions d'estrelles van explotar, dispersant per l'espai ingredients que acabarien sent crucials per a la formació no només dels planetes sinó també de posteriors generacions d'estrelles.

Aquest procés va ser extraordinàriament lent: milers de milions d'anys. Però Kepler-10c introdueix elements nous a l'hora d'entendre com es va formar l'Univers. La seva existència demostra que l'Univers va ser capaç de formar roques enormes fins i tot durant el temps en què els elements pesants eren escassos. "Estudiant Kepler-10c hem descobert que els planetes rocosos es podrien haver format molt abans del que ens pensàvem. I si es van poden formar les roques, també es va poder formar la vida", ha apuntat l'autor.

Fins ara els astrònoms a la recerca de planetes similars a la Terra descartaven les estrelles velles. Ja no ho faran. I si les estrelles velles també poden albergar terres rocoses, les possibilitats de localitzar mons potencialment habitables es disparen.

ara.cat